Els mitjans socials diversifiquen i amplien les possibilitats d’accés a la informació relacionada amb el FC Barcelona. Facebook, Twitter o Youtube s'incorporen plenament a la difusió del contingut Barça.
Les xarxes socials han contribuït de manera molt decisiva a donar visibilitat a aquesta ‘gran màquina de cafè’. No tant pel canvi tecnològic pròpiament, sinó per l'adaptació mental que comporten. Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya i soci del FC Barcelona, ho resumeix en el seu recent llibre '#Política 2.0': "El pas de la societat 1.0 cap a la 2.0 no és tant un canvi d'eina sinó un canvi de mentalitat, de manera de concebre la vida."
La irrupció de les xarxes socials és imparable –el 74% dels internautes espanyols pertany a una xarxa social– i han trobat en el món de l’esport un entorn idoni per desenvolupar totes les seves potencialitats. La passió desenfrenada, l’anàlisi a cor calent, la rauxa per la victòria, la crítica acarnissada o les mostres de fidelitat absoluta es multipliquen en una comunitat cada cop més poblada i amb més seguidors. Però més enllà del volum d’usuaris dels anomenats ‘social media’ destaca també el temps que hi dediquen, una mitjana mensual de 3 hores i 37 minuts, per 1 hora i 7 minuts dels llocs webs de notícies, per exemple. Per tot plegat, aquestes dades, extretes del ‘Llibre blanc sobre comunicació en mitjans socials’ de la IAB, demostren la necessitat de tenir presència en aquests nous espais de comunicació, on es comparteix, es comenta i s’aporta contingut. El Barça, podia quedar al marge de tot plegat? Podia renunciar a trobar el seu espai en aquest gran punt de trobada? La resposta és evident.
Facebook, que va néixer fa sis anys a la Universitat de Harvard per connectar universitaris de la mateixa generació, ha superat fa poc els 400 milions d’usuaris. D’aquests, n’hi ha més d’un milió i mig que són fans de la pàgina oficial del FC Barcelona, el club d’elit europeu amb més seguidors, per davant del Reial Madrid i dels clubs anglesos, italians, alemanys o francesos. Es tracta, a més, de seguidors participatius, que després d’una golejada com la del dia de l’Stuttgart (4-0) al Camp Nou, són capaços de fer més de 20.000 interaccions (votacions a favor o comentaris escrits) sobre el partit. Algú s’imagina, fa només deu anys enrere, un escenari on més de 20.000 culers poguessin dir-hi la seva sobre un partit?
Però on els partits es viuen cada cop amb més intensitat és a Twitter, la popular aplicació de microblogging que permet expressar el teu estat d’ànim amb un màxim de 140 caràcters. La immediatesa, la facilitat d’ús, la velocitat de la publicació i la capacitat de generar converses fan que Twitter generi cada cop més adeptes. El FC Barcelona, amb tres comptes oficials en aquest servei (un en català, un en castellà i un en anglès) és un d’aquests adeptes, que s’encarrega de difondre les notícies del lloc web oficial del club (www.fcbarcelona.cat), però també de retransmetre en directe els partits i esdeveniments puntuals, com ara el sorteig de la Champions.
Les xarxes socials atorguen tot el poder a l’usuari, que es converteix en l’encarregat de determinar l’èxit d’un contingut, en recomanar-lo. En l'època de l'abundància informativa i de la sobreexposició a dades i més dades, l'usuari és l'encarregat de fer el filtre imprescindible. I és que els comentaris i les opinions generades en aquests espais compten amb un grau de confiança superior a qualsevol altre, atès que procedeixen de l’entorn més pròxim del possible usuari (xarxa d’amics, familiars, companys de feina...). És la porta d’entrada a la viralitat, el concepte que resumeix l’èxit d’un contingut a Internet: com més circula més potencialitat té de ser consumit. Només així es pot explicar, per exemple, que un vídeo de 34 segons, amb so ambient, dels jugadors del Barça entrenant-se sota la neu a la Ciutat Esportiva hagi estat vist per més de 80.000 persones en només tres setmanes. És un dels exemples més recents de l’èxit del canal a Youtube del Barça, un dels primers clubs en tenir presència en aquest lloc web que permet publicar-hi vídeos.
Els esportistes s’han convertit en uns actors importants en aquest escenari de la web 2.0. Cada cop hi ha més professionals del món de l’esport que aposten clarament per les xarxes socials a l’hora de comunicar-se amb els aficionats. Amb el suport sovint de les marques comercials –que tenen en els jugadors els prescriptors preferents dels seus productes–, els futbolistes comencen a parlar directament amb els seus fans i a fer-los partícips de concursos o de trobades amb el seu ídol. No és gens estrany llegir al bloc de Carles Puyol (carles5puyol.blogspot.com) les sensacions de l’últim partit o de veure al Facebook d’Iniesta (www.facebook.com/AndresIniesta) les fotos del lliurament de les botes que va fer servir al partit contra l’Stuttgart. Els nombrosos fans de Ricky Rubio van poder gaudir, després de cada partit de la Copa del Rei a Bilbao, de les valoracions que el base del Masnou gravava amb una càmera de vídeo domèstica i que li penjaven al seu canal propi de Youtube (www.youtube.com/rickyrubioweb). I per als amants del futbol base, Luis Enrique, entrenador del Barça Atlètic, és la font més directa per conèixer les opcions d’ascens del filial a Segona A. Per l’exjugador asturià, el Twitter (www.twitter.com/luisenrique21) és la seva eina favorita.
A diferència del que passa als Estats Units, aquest nou fenomen de retransmissió en directe pel mateix protagonista es troba en un procés incipient entre els esportistes professionals, que en fan un ús moderat i, sovint, indirecte, gestionat a través de terceres persones, ja siguin agències de comunicació o dels coneguts com a ‘community managers’. Encara no han arribat aquí debats sobre els límits de l’ús i dels continguts que poden publicar-se a través d’aquests mitjans socials. A l'NBA, per exemple, ja s'han abordat aquests límits. S'imaginen què passaria si el pròxim fitxatge del Barça fes servir el Twitter per informar sobre les últimes consignes de Guardiola al descans d’un partit?
Les eleccions a la presidència del FC Barcelona no han quedat al marge d’aquesta tendència de convertir el protagonista en generador de continguts. Tots els socis aspirants han deixat empremta, amb més o menys intensitat, en les diferents eines que la web social posa al seu abast i que permeten rebre el ‘feedback’ immediat de les seves accions. Són les primeres eleccions en què els candidats són els encarregats de generar i difondre el seu propi missatge electoral a internet. Ja sigui a través del Facebook o el Twitter –les dues aplicacions més exitoses–, els blocs o els canals al Youtube, els precandidats i els seus equips de comunicació s’encarreguen d’actualitzar la seva agenda diària d’activitats, de mostrar el seu estat d’ànim després d’una victòria de l’equip de Guardiola o de protagonitzar un vídeo de la seva última reunió amb penyistes o d’una xerrada en l’àmbit universitari. Per primera vegada en la centenària història del Barça, el debat electoral ha arribat a la xarxa amb molta empenta. Amb tot, les votacions es mantenen en l’àmbit ‘off line’: els sufragis caldrà fer-los de manera presencial el pròxim 13 de juny.
Barça 2.0
El titular és prou rotund i demostra les ganes del jugador de sortir a l'equip inicial i de no fallar la confiança que li dipositava el tècnic anglès. Rellegint els diaris d'aquest dimarts 27 d'abril, trobem una entrevista amb el mateix protagonista a 'El Periódico de Catalunya'. Ara, però, la depositari d'aquest secret no és Venables en exclusiva sinó que comparteix el mèrit amb... la dona de Pichi Alonso!: "Només li vaig dir a la Chus, la meva dona, només a ella."
Entrades
