26 de maig 2012

Glòria eterna al Barça de Guardiola

La pilota és rodona i l’etapa de Guardiola només podia tenir un final rodó. Va estrenar el seu palmarès com a tècnic en una final de Copa contra l’Athletic Club i l’ha tancat (de moment) amb el mateix títol i contra el mateix rival. En aquest trajecte, Guardiola deixa un llegat de 14 títols de 19 possibles, però, per sobre de tot, una manera de fer respectada i admirada arreu. Guardiola s’ha buidat, però ha omplert de satisfacció i d’orgull a tots els culers. I als amants del futbol.

Després de la mala passada que va suposar l’eliminació a la Champions contra el Chelsea, el futbol ha retornat el Barça la glòria que li correspon al millor equip de la història. El Vicente Calderón ha vist un Barça com el d’ara fa un any a Wembley, desacomplexat i convençut, que ha fet del joc al primer toc i de la passada a l’espai la quintaessència del seu estil. Aquesta nit, a més, amb una arrencada de partit brutal, directa i efectiva. No sabem si fruit d’una xerrada emotiva i especialment preparada pel tècnic, però segur que no ens equivoquem gaire.

El principal mèrit del Barça de Guardiola és que, com aquesta nit, ha jugat tots els partits mirant la pilota cara a cara. No és un fet menor que mai hagi perdut la possessió de la pilota en els 247 partits de l’era de Guardiola. Ni l’Athletic Club més estètic de la seva centenària història -tot i que avui s’ha assemblat més a aquell equip dels vuitanta- ha aconseguit robar-li al Barça el timó del vaixell. Tampoc és un fet menor que en aquests quatre anys, només s’hagin perdut 19 partits de competició oficial.


Tot aquest bagatge, Guardiola, que mai ha perdut en els 15 partits disputat contra l’Athletic Club en quatre anys, l’ha assolit sent fidel als seus principis. Amb dos homes que va portar de Tercera a la Champions, Pedro i Sergio Busquets, a l’equip inicial de la final i amb un protagonisme indiscutible; amb Pinto com a titular en tots els partits de Copa (tres finals incloses); amb Xavi i Iniesta com a abanderats de l’ADN Barça, i amb Messi, amb tres Pilotes d’Or sota el ‘regnat’ de Guardiola, com a far de l’equip, en una posició on Pep li ha tret el màxim rendiment possible (73 gols).

L’equip, en uns primers 30 minuts de videoteca, ens ha regalat una nova entrega de futbol total. Com a Mònaco, o com a Yokohama, aquesta mateixa temporada. Les baixes de tres homes indicutibles a la defensa (Abidal, Puyol i Alves) no han estat inconvenient per guanyar un Athletic superat pels esdeveniments i la pesada exigència històrica per a un equip encara massa jove. Justament el contrari que simbolitza Xavi, amb 20 títols al seu palmarès blaugrana. Motius suficients perquè el Barça alci el 26è títol de Copa, més que cap equip en tot Europa.

El títol de Copa abaixa el teló de l’etapa Guardiola amb un regust fantàstic. El colofó d’una temporada amb 4 títols, que aviat és dit. Un botí segurament injust amb els mèrits d’aquest equip, si tenim en compte que només ha perdut quatre partits aquesta temporada. Però com diu la samarreta que lluïen els jugadors durant tot el dia d’avui, juguem sota un principi que no té final. Pep marxa, però Tito l’ha acompanyat en tot aquest trajecte. Comença la transició cap a la continuïtat: acaba una etapa, però segueix el cicle del millor equip del món. Gràcies, Pep!



PD: Article publicat a la web del FC Barcelona.

Share/Bookmark

7 de maig 2012

La pilota és del Barça


Aquest 7 de maig se celebra el quart aniversari. L’efemèride no recorda cap títol (de fet, el Barça va acabar perdent), però sí que deixa palesa una manera d’entendre el futbol, envejada arreu del món. El 7 de maig del 2008, es va disputar l’últim partit en què el FC Barcelona es va veure superat pel rival en la possessió de la pilota. Va ser al Santiago Bernabéu, amb la Lliga 2007/08 ja decidida, en un partit en què el Reial Madrid va ser clarament superior al Barça de Frank Rijkaard (4-1). Des d’aleshores, el Barça porta 247 partits consecutius, els dos últims de l’etapa de Rijkaard i tots els de Guardiola, remenant la pilota més que el rival.


Fa pocs dies, quan Pep Guardiola feia balanç de la seva etapa a la banqueta del Barça, explicava que es mostrava especialment orgullós del fet que el seu equip havia dominat sempre tots els partits. Ho ha fet durant 245 enfrontaments seguits, i encara en queden dos.

Repassant tots els partits del tècnic de Santpedor al capdavant del FC Barcelona, només trobem dos casos on la possessió de la pilota va estar una mica equilibrada. La primera ocasió, a la final de la Champions a Roma (2-0), quan el Manchester United va arribar al 49% (pdf estadístiques final 2009). En aquest cas, però, el fet que la final estigués gairebé decidida en el minut 70, amb el gol de cap de Messi, ajuda a entendre una mica millor aquests registres. El segon cas en què el Barça va veure perillar la seva supremacia va ser en el partit d’anada de la Supercopa d’Espanya (2-2) d’aquesta temporada. En aquella oportunitat, l’equip de José Mourinho va arribar fins al 48% de possessió.

Nits inoblidables

A l’altra costat de la balança, trobem exhibicions brutals del Barça, especialment en partits decisius. És el cas, per exemple, de l’última final del Mundial de Clubs contra el Santos (4-0), en què l’equip va tenir una possessió del 71%, amb 768 passades bones, per només 233 del rival. Un partidàs que va deixar bocabadat el tècnic rival, Muricy Ramalho, que al final del partit va explicar que el Barça va jugar amb una disposició tàctica de “3-7-0”. Amb altres paraules, però amb la mateixa reflexió de fons, es va expressar Alex Ferguson després que el seu equip perdés a la final de la Champions a Wembley (3-1), on el seu equip va quedar-se amb un pobre 37% de possessió de pilota (pdf estadístiques final 2011). “És el millor equip al qual ens hem enfrontat. Ningú ens havia donat mai una pallissa així. Ens han hipnotitzat amb el seu joc de passades.”   

PD: Article publicat al lloc web del FC Barcelona. Foto: Miguel Ruiz-FCB.

Share/Bookmark