Aviat
farà deu anys que, un calorós 21 de juliol del 2003, Ronaldinho es presentava
al Camp Nou com a jugador del Barça. Els historiadors ja s’han encarregat de
mesurar la profunditat de la petjada que va suposar per al Club l’arribada
d’aquell brasiler somrient, que aixecava les dues mans fent gestos amb els dits
desconeguts fins aleshores. Dues Lligues i una Lliga de Campions és el botí que
Ronnie va deixar al Barça, més enllà de la injecció anímica que va suposar per
a l’afició culer. Però la presència de Ronaldinho també va contribuir
decisivament a projectar la imatge del Barça arreu del món i, per extensió, al
seu Brasil natal. Allà, feia onze anys que havia nascut Neymar da Silva Santos Júnior, que aquell mateix estiu s’incorporava a la disciplina del seu estimat
Santos FC. No sabem si va ser aquell potent gol de matinada contra el Sevilla,
les execucions impecables dels llançaments de falta o les imatges que veia a O’Globo,
però és inqüestionable que la imatge d’aquell Ronaldinho vestit de blaugrana va
ser decisiva perquè una dècada després Neymar congregués 56.500 persones al
Camp Nou. Així ho va reconèixer el jove brasiler quan li van preguntar quin era
el primer record que tenia del Barça. “Ronaldinho”, va dir sense pensar gaire.
A
diferència del Gaúcho, però també d’altres cracs brasilers de la història
blaugrana com ara Romário, Ronaldo o Rivaldo, Neymar arriba a Barcelona sense
fer escala prèvia a cap altre club europeu. Curiosament, de la mateixa manera
que els altres dos brasilers de la història del Barça que van arribar
procedents del Santos, Mário Peres ‘Marinho’ l’any 1974 i Giovanni Silva el
1996. Salta l’Atlàntic amb el bagatge que ha acumulat al Santos (3 campionats Paulista,
una Copa de Brasil i una Copa Libertadores) i a la selecció del Brasil,
convençut que la ‘saudade’ no serà cap obstacle per triomfar al Barça. Com va
reconèixer el dia de la seva presentació, ha pres la decisió amb el cor i n’està
plenament convençut, després de reflexionar-ho àmpliament amb la seva família i,
sobretot, amb el seu pare. “Però jo he tingut l’última paraula”, aclareix. Cap
altra oferta econòmica ni esportiva l’ha seduït tant com la que provenia de la
capital catalana. “Agraeixo a Déu l’oportunitat de jugar amb jugadors tan grans
que admiro des que era petit: Messi, Xavi, Iniesta... Si els hagués d’anomenar
a tots no acabaria mai”, va explicar el dia de la seva presentació.
Ronaldinho
va arribar a un FC Barcelona amb l’autoestima baixa, les vitrines desolades i
un equip mancat de referents al terreny de joc. No serà el cas de Neymar. Només
cal fer un cop d’ull al Museu (15 títols en els últims 5 anys) i a la gespa del
Camp Nou (amb Messi, com a icona del Barça actual), per adonar-se del canvi
d’escenari entre aquella època i l’actual. I Neymar n’és plenament conscient:
“Mai m’he preocupat per ser el millor jugador del món, el millor és aquí i és
Messi. És un honor poder jugar amb ell i espero ajudar-lo a seguir sent el
millor jugador del món i que guanyi més Pilotes d’Or”. El brasiler sap que
arriba a un equip molt rodat, on el seu primer objectiu és adaptar-se a una
manera de jugar i de concebre el futbol molt diferent a l’estil sud-americà.
Neymar encara té molt fresc el record de la final de la Copa Intercontinental
(4-0), segurament el millor exemple de futbol total del Barça contemporani.
Amb
138 gols en 228 partits amb el Santos, Neymar, que ha firmat per cinc temporades, arriba a Europa després de consolidar-se com el jugador més
desequilibrant de les Lligues sud-americanes. També és una referència en el sector
de la publicitat, afavorit per una presència extensa i intensa a les xarxes
socials. Amb el suport de 14 patrocinadors, la premsa especialitzada xifra en
22,5 milions d’euros els seus ingressos anuals per aquest concepte, només per
sota del podi que ocupen David Beckham, Leo Messi i Cristiano Ronaldo.
L’aura
de ‘pop star’ manté el lligam visual entre Ronnie i Neymar. Les gorres, les
samarretes amples o les arracades són alguns d’aquests elements que
identifiquen el ‘look’ d’aquests dos
cracs. Però molt lluny d’aquesta imatge aparentment frívola, el noi de Mogi das
Cruzes (São Paulo) es mostra senzill, proper a la gent (no rebutja cap de les
múltiples peticions que rep per fer-se fotos amb els aficionats) i amb una
maduresa impròpia d’un jove de 21 anys. La serenor i el discurs sensat de la
seva primera roda de premsa a Barcelona són un contrapunt imprescindible per
obrir la porta d’un vestidor madur i ple de finalistes de la Pilota d’Or. També
hi ajudarà la presència d’Adriano i d’Alves, que estan costat per costat de la
seva taquilla al Camp Nou. De fet, el ‘2’ del Barça ha estat clau en el procés
per convèncer l’exjugador del Santos FC per fer el salt definitiu al Barça, com
va explicar Neymar.
Amb
el Mundial del Brasil 2014 en un horitzó molt pròxim, al seu país d’origen
confien que l’arribada de Neymar a l’equip campió de la Lliga espanyola
contribuirà a la maduració tàctica del futbolista, més habituat a resoldre pel
seu compte, amb eslàloms infinits. Sens dubte, la seva integració en el futbol
de toc i de joc posicional del Barça, en un estil més coral, conjuntament amb
l’encaix ofensiu amb Leo Messi, és el repte esportiu més apassionant que haurà
de resoldre Tito Vilanova, que ja ha parlat breument amb el jugador. Tot sigui
perquè l’exigència esportiva que ha caracteritzat aquesta última etapa de
l’equip segueixi al nivell més alt. Serà la manera de mantenir la felicitat al
Camp Nou. I, com va recordar Neymar, “la felicitat està per sobre de tot”. Segur
que Ronaldinho pensa el mateix.
PD: Article publicat al número 63 de la Revista Barça. Foto de Miguel Ruiz.
Entrades
