Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Punt. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Punt. Mostrar tots els missatges

16 d’oct. 2012

És Felix Baumgartner un esportista?


24 hores després que Felix Baumgartner saltés al buit a més de 39 quilòmetres de la terra, s’ha dit gairebé tot d’aquesta peripècia pseudoespacial. S’han detallat totes les xifres possibles, s’ha insistit l’impacte publicitari de l’acció, s’ha analitzat l’ús de les xarxes socials en el seguiment de la jornada, s’ha comptabilitzat el seguiment televisiu i s’ha comparat amb el seguiment massiu que va fer-se a Youtube... Sigui per deformació professional o per simple curiositat, m’he parat a mirar quin tractament n’ha fet la premsa escrita. No tant de l’espai que li dedicaven ni del desplegament de dades i infogràfics, sinó que m’he preocupat de veure a quina secció encabien aquesta informació, sobretot després de comprovar que la majoria de premsa esportiva li dedicava un espai generós a la portada. Un paio que salta de l’estratosfera es pot considerar un esportista? A mi, que sempre he relacionat l’esport amb la presència d’una pilota, d’un marcador, d’un dorsal o, si voleu, amb la figura de com a mínim un àrbitre, se’m feia difícil de digerir, que voleu que us digui.

En un diumenge sense futbol de Primera Divisió i amb una agenda esportiva sense gaire ganxo mediàtic, més enllà del Gran Premi de F1 de Corea i el Gran Premi  de motociclisme del Japó, els mitjans esportius (‘Sport’, ‘Mundo Deportivo’, ‘Marca’ i ‘As’) s’han abraçat al món de l’espectacle... i de la publicitat. Tots menys ‘El 9 Esportiu’, tot sigui dit. A l’’As’, que li ha dedicat la portada sencera, el director Alfredo Relaño, en el seu article diari, mirava de justificar la vessant esportiva de l’invent de Red Bull: “Todo deporte no es otra cosa que un esfuerzo inútil según unas reglas perfectamente absurdas, si lo amas es porque exalta la superaciñon de toda dificultad.” També a ‘Mundo Deportivo’, que ha inclòs la informació a la secció de Poliesportiu, Josep Maria Artells s’hi referia molt de passada: “Una especie de show mediático que tenía algo de ‘2001 Odiesa del espacio’, algo de deporte extremo y, sobre todo, grandes dosis de un marketing eficaz y bien calculado.” Són les úniques dues referències vinculades a l’esport que he trobat als editorials o articles d’opinió del diaris esportius. ‘Sport’, que també ha reservat un espai destacadíssim a la portada, ha inclòs el tema a la secció Sport Total, mentre que ‘Marca’ calia buscar la secció Poliesportiu, dins de l’apartat ‘Deportes Aéreos’ per veure’n la referència de tres pàgines.

A la premsa generalista, la diferència de criteris encara era més palesa. Només l’’ABC’ ha decidit incloure’l en el seu suplement d’esports, mentre la resta orientaven el tema cap a les seccions de societat. A ‘El Mundo’ el tema també estava dins d’un altre suplement, EM2, però en l’apartat de Ciència, mentre que ‘El Pais’ ha optat per Sociedad (Vida&Artes). És una solució similar a la de ‘La Vanguardia’, que ho ha afegit a Tendencias, la seva secció de temes de societat. Val a dir que és precisament la mateixa secció de ‘La Vanguardia’ on es podia llegir un breu sobre el campionat mundial de curses de muntanya que va aconseguir Kilian Jornet a Malàisia. Més fàcil ho ha tingut ‘El Periódico de Catalunya’, on la secció ‘Tema del dia’ serveix per resoldre perfectament aquests tipus de conflictes. A l’’Ara’ i ‘El Punt Avui’ també han optat per donar-hi cabuda dins de la secció de Societat.

Desconec si aquest repàs de la premsa serveix per ajudar a respondre la pregunta del titular d’aquest post, o ben al contrari, la confusió és total. La porta del debat segueix oberta. Com la porta de la càpsula de Felix Baumgartner.



Foto: Red Bull 
Portades diaris: www.kiosko.net

Share/Bookmark

20 d’abr. 2010

Cap a on va l'Avui?

L'assemblea de treballadors del diari 'Avui' ha convocat una vaga per aquest dijous i divendres. Curiosament, el 23 d'abril es compleix el 34è anivesari del llançament de la publicació, el primer diari en català publicat després del règim franquista. Segons va avançar Economia Digital, la direcció d'Hermes Comunicacions, propietària també d''El Punt' i 'El 9 esportiu de Catalunya', preveu acomiadar 64 treballadors (altres fonts parlen de 65) i retallar fins al 6% el sou de la resta d'empleats. La direcció d'Hermes diu que, de moment, la situació es troba en un procés de negociació.


Malgrat que la direcció de l'empresa s'havia compromès a no fer cap Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) fins, com a mínim, un any després de l'adquisició del 100% de l'Avui, la situació econòmica del rotatiu (amb un dèficit anual de 3 milions d'euros i unes pèrdues de 35 milions generades en cinc anys) sembla que ha fet avançar els plans, quatre mesos despres de la compra del diari.

Canvis profunds
Fruit d'aquest pla de viabilitat, la redacció, que compta amb el suport del
Col·legi i el Sindicat de Periodistes, quedarà escapçada a la meitat de treballadors i desapareixeran departaments com els d'administració o informàtica, tasques que absorbiran els treballadors d'aquestes àrees que ja hi ha a 'El Punt'. Aquesta 'convergència', que ja es fa evident de fa setmanes amb la distribució conjunta d''El 9 Esportiu' i els setmanari 'Presència', es culminarà amb la fusió de les pàgines webs dels dos mitjans i amb el canvi de local (l''Avui' s'instal•larà a la seu d''El Punt', al Raval). De fet, fa dies que alguns dels redactors d'esports de l''Avui' ja s'han integrat a la redacció d'El 9 Esportiu', amb unes condicions econòmiques inferiors a les que tenien.

Fusió de capçaleres?
La situació laboral, emmarcada en un procés de crisi general i d'una profunda reconversió del sector de premsa escrita, convida a obrir interrogants sobre el futur de la publicació i l'estratègia d'Hermes Comunicacions. L'objectiu és fusionar els dos productes ('El Punt' i 'Avui') i tenir una única capçalera potent en català? Si la resposta és afirmativa, sembla difícil comprendre que es desfacin del grup de treballadors més joves, si realment aspiren a un projecte de futur (malgrat que són òbvies les raons que justifiquen l'estalvi econòmic pel comiat). Si la resposta és negativa, sembla difícil que confiïn en revifar una capçalera amb una redacció veterana i desmotivada pels constants alt-i-baixos de la publicació i per les noves condicions laborals i econòmiques.

Share/Bookmark