Són només 13 minuts, però val la pena. És un curt viatge per redescobrir una bona part de la relació del FC Barcelona i els mitjans de comunicació, en els últims 25 anys. El periodista Ramon Besa va ser l'encarregat de glossar la figura de Ricard Maxenchs el dia que el FC Barcelona, empès per la voluntat de periodistes com Joaquim Maria Puyal o Jordi Basté, va accedir a batejar la sala de premsa del Camp Nou com a Sala de Premsa Ricard Maxenchs. El discurs de Besa, ampliament elogiat i aplaudit (no recordo una ovació similar a un periodista), és un reflex fidel del que la gran majoria de periodistes sentien pel Ricard Maxechs.
Afortunadament vaig tenir la sort de treballar prop de 5 anys amb el Ricard Maxenchs. No ho vaig fer sol. M'acompanyaven, entre d'altres, el Miquel Rivero, Toni Ruiz, Chemi Terés i Gustau Galvache. El dimecres ens vam poder fer una foto (gràcies Àlex Caparrós), que us adjunto. D'aquells 5 anys, també us deixo el meu relat personal.
Entrades
Magistral, com de costum, Ramon Besa.
ResponEliminaMaravilloso
ResponElimina