Glòria eterna al Barça de Guardiola

La pilota és rodona i l’etapa de Guardiola només podia tenir un final rodó. Va estrenar el seu palmarès com a tècnic en una final de Copa contra l’Athletic Club i l’ha tancat (de moment) amb el mateix títol i contra el mateix rival. En aquest trajecte, Guardiola deixa un llegat de 14 títols de 19 possibles, però, per sobre de tot, una manera de fer respectada i admirada arreu. Guardiola s’ha buidat, però ha omplert de satisfacció i d’orgull a tots els culers. I als amants del futbol.

Després de la mala passada que va suposar l’eliminació a la Champions contra el Chelsea, el futbol ha retornat el Barça la glòria que li correspon al millor equip de la història. El Vicente Calderón ha vist un Barça com el d’ara fa un any a Wembley, desacomplexat i convençut, que ha fet del joc al primer toc i de la passada a l’espai la quintaessència del seu estil. Aquesta nit, a més, amb una arrencada de partit brutal, directa i efectiva. No sabem si fruit d’una xerrada emotiva i especialment preparada pel tècnic, però segur que no ens equivoquem gaire.

El principal mèrit del Barça de Guardiola és que, com aquesta nit, ha jugat tots els partits mirant la pilota cara a cara. No és un fet menor que mai hagi perdut la possessió de la pilota en els 247 partits de l’era de Guardiola. Ni l’Athletic Club més estètic de la seva centenària història -tot i que avui s’ha assemblat més a aquell equip dels vuitanta- ha aconseguit robar-li al Barça el timó del vaixell. Tampoc és un fet menor que en aquests quatre anys, només s’hagin perdut 19 partits de competició oficial.

Tot aquest bagatge, Guardiola, que mai ha perdut en els 15 partits disputat contra l’Athletic Club en quatre anys, l’ha assolit sent fidel als seus principis. Amb dos homes que va portar de Tercera a la Champions, Pedro i Sergio Busquets, a l’equip inicial de la final i amb un protagonisme indiscutible; amb Pinto com a titular en tots els partits de Copa (tres finals incloses); amb Xavi i Iniesta com a abanderats de l’ADN Barça, i amb Messi, amb tres Pilotes d’Or sota el ‘regnat’ de Guardiola, com a far de l’equip, en una posició on Pep li ha tret el màxim rendiment possible (73 gols).

L’equip, en uns primers 30 minuts de videoteca, ens ha regalat una nova entrega de futbol total. Com a Mònaco, o com a Yokohama, aquesta mateixa temporada. Les baixes de tres homes indicutibles a la defensa (Abidal, Puyol i Alves) no han estat inconvenient per guanyar un Athletic superat pels esdeveniments i la pesada exigència històrica per a un equip encara massa jove. Justament el contrari que simbolitza Xavi, amb 20 títols al seu palmarès blaugrana. Motius suficients perquè el Barça alci el 26è títol de Copa, més que cap equip en tot Europa.

El títol de Copa abaixa el teló de l’etapa Guardiola amb un regust fantàstic. El colofó d’una temporada amb 4 títols, que aviat és dit. Un botí segurament injust amb els mèrits d’aquest equip, si tenim en compte que només ha perdut quatre partits aquesta temporada. Però com diu la samarreta que lluïen els jugadors durant tot el dia d’avui, juguem sota un principi que no té final. Pep marxa, però Tito l’ha acompanyat en tot aquest trajecte. Comença la transició cap a la continuïtat: acaba una etapa, però segueix el cicle del millor equip del món. Gràcies, Pep!

PD: Article publicat a la web del FC Barcelona.

Glòria eterna al Barça de Guardiola

El joc viral d’Iniesta i Puyol

José Manuel Pinto és porter suplent del Barça. Però també és sabut que és productor i compositor de música. Wahin Makinaciones és el seu ‘alter ego’, fora dels terrenys de joc. És la marca del seu segell discogràfic, amb la qual desenvolupa una altra tasca, que ell vincula estrictament a la seva vida privada i de la qual no en parla mai en públic.

A finals del 2006, quan encara era porter del Celta, va treure al mercat el seu primer àlbum, que definia com “un vehicle d’expressió per a noves bandes però també per a d’altres consagrades”. En aquell cas, fins i tot va desplaçar-se fins a Nova York per polir el seu treball als estudis Masterdisk. La seva veu apareixia de manera esporàdica en alguna peça. L’última aportació de Pinto dins el món de la música ha esta el llançament de l’Ep del grup Delahoja, anomenat ‘Nuestra B.S.O.’.

Però més enllà de l’anècdota i els gustos musicals, el que més m’interessa d’aquesta història és la col·laboració de Carles Puyol i Andrés Iniesta en aquest projecte de Pinto. Primer va ser el capità del Barça qui, el passat 27 d’octubre, després del desplaçament a Ceuta, tuitejava als seus més de 360.000 seguidors, des de la seva Blackberry, un link del Youtube amb l’últim tema de Delahoja.

Avui, el torn ha estat per a Andrés Iniesta (414.366 seguidors al twitter), que ha fet el mateix que el seu company d’equip i de selecció. En definitiva, tots dos s’han encarregat de promocionar els interessos musicals de Pinto a un públic que en xifres rodones s’acosta a 800.000 seguidors, sense comptar els possibles RT que hagin fet els seus respectius followers.

Desconec si va ser una juguesca, un favor o una petició expressa per part del porter, però el resultat és evident: la cançó del Youtube supera les 80.000 reproduccions, quan la majoria de vídeos publicats a la plataforma de vídeo per Wahin Makinaciones no sobrepassa les 5.000 (hi ha una excepció: un vídeo amb més de 100.000 reproduccions, un altre cas curiós).

La presència dels jugadors professionals a les xarxes socials, que en la majoria de casos no està regulada pels propis clubs, els ha obert un ventall de possibilitats immenses, tant a nivell de comunicació com comercials, entre moltes altres. En aquest cas, un exemple de col·laboració espontània en què no ha calgut que ni Puyol ni Iniesta obrin la boca. Dos tweets han estat suficients per mobilitzar un públic nombrós. I perquè jo hagi escrit aquest post. 

El joc viral d’Iniesta i Puyol