Quants minuts ha estat imbatut Víctor Valdés?

Han estat 9 partits completsi consecutius sense que Víctor Valdés encaixés cap gol. Ander Herrera va posar fi a la imbatibilitat del porter del Barça al minut 19 del partit entre l’Athletic Club i el FC Barcelona. Abans, el 21 de setembre, Pablo Hernández havia estat l’últim jugador en perforar, al minut 23, la porteria del Barça i posar en marxa el cronòmetre. Però quants minuts han passat entre aquests dos gols?

Si ens basem en el que ha publicat majoritàriament la premsa, hi coincideix gairebé tothom: 896 minuts, una xifra que serveix per superar amb escreix l'anterior rècord de Miguel Reina (824 minuts) de fa 39 anys. El resultat  de 896 minuts surt, evidentment, de restar la diferència entre els dos gols rebuts, comptant que cada partit sencer té 90 minuts. Però la realitat és que els partits en què Valdés ha estat imbatut han superat sempre els 90 minuts reglamentaris. Només cal fixar-nos, per exemple, en el Barça-Sevilla (0-0) que, amb tota l’escena del penal final, es va allargar durant 98 minuts, o en els dos contra el Viktoria Plzen, amb 95 minuts cadascun. M’he entretingut en revisar el temps afegit de dels 9 partits en què el porter del Barça ha estat imbatut. De fet, tampoc he fet una cosa gaire estranya: el proveïdor d’estadístiques que fa servir la pàgina web de la lliga BBVA, OptaSports, sempre compta el temps afegit com a temps de joc. Per tant, podríem considerar-la com una dada oficial i que s’hauria de tenir en compte en qualsevol recompte que pretengui tenir una mica de credibilitat. Així, doncs, amb aquest criteri, el rècord de Valdés quedaria fixat en 933 minuts d’imbatibilitat.

Però encara ho podem complicar una mica més. I és que a la Champions League, la UEFA, organitzadora de la competició, no inclou mai el temps afegit en les seves dades estadístiques. Per tant, el temps de joc dels tres partits inclosos en el període analitzat (el matx contra el Bate Borisov a Ucraïna i els dos conra el Viktoria) ha estat de 270 minuts, quan en realitat han estat 285.

Comptat i debatut, ens trobem amb tres escenaris diferents, en funció del criteri que fem servir: 896 minuts si només tenim en compte que els partits duren 90 minuts com a màxim (criteri A de l’annex), 933 si comptabilitzem el temps afegit (criteri B) i 918 si seguim el criteri que, en cada cas, apliquen les webs dels ens que organitzen la competició (criteri C).

El recull d’aquestes dades serveix, entre d'altres coses, per deixar palesa la inexactitud que sovint tenen les dades en el món del futbol, malgrat que gairebé tots els mitjans compten amb professionals que s’hi dediquen de manera exhaustiva. Però cadascú aplica el seu criteri. No passa el mateix amb el bàsquet, on tothom dóna per vàlides les xifres que ofereixen els organitzadors. De fet, no conec, en l’època recent, mitjans de comunicació que es dediquin a actualitzar un sistema paral·lel de recompte estadístic en el món del bàsquet. És cert que, per exemple, el criteri per comptabilitzar una assitència en un partit de l’NBA és força més generós que a la lliga ACB. Però ningú posa en dubte que el recompte segueix un criteris aceptats per tothom. I si ens posem d’acord també en el cas del futbol? Mentre això no passi, seguirem sense poder respondre la pregunta que encapçalava aquest post.

  

Partit	Criteri A	Criteri B	Criteri C	Competició
València-FCB (2-2)	67	71	71	Lliga
FCB-Atlètic (5-0)	90	91	91	Lliga
Bate-FCB (0-5)	90	95	90	Champions
Sporting-FCB	90	91	91	Lliga
FCB-Racing (3-0)	90	92	92	Lliga
FCB-Plzen (2-0)	90	95	90	Champions
FCB-Sevilla (0-0)	90	98	98	Lliga
Granada-FCB (01)	90	93	93	Lliga
FCB-Mallorca (5-0)	90	93	93	Lliga
Plzen-FCB (0-4)	90	95	90	Champions
Athletic-FCB (2-2)	19	19	19	Lliga
TOTAL	896	933	918

 A – Temps imbatut comptabilitzant que els partits tenen un màxim de 90 minuts de joc (com han fet servir la majoria de mitjans)

B – Temps imbatut comptabilitzant el temps afegit

C – Temps imbatut seuint els criteris dels organitzadors de la competició

Foto: www.victorvaldes1.com

Quants minuts ha estat imbatut Víctor Valdés?

10 apunts de la 20a Lliga del Barça

El Barça de Guardiola s'ha endut la Lliga més competida dels últims anys o, si més no, de les que jo recordo. Hem passat dies i dies parlant de les opcions del Barça, de 'villaratos', de fitxatges frustrats, de finals de cicles... El debat ha estat intens, de vegades abraonat i, mirat ara amb perspectiva, potser una mica superflu. En canvi, la ressaca ha estat efímera. Ho vaig comentar al twitter: crec que, en cas de derrota a l'última jornada', s'hagués parlat molt més d'aquesta Lliga que no pas ara que l'hem guanyada.

És cert que l'arribada de David Villa, confirmada aquest dimecres, i la immediatesa de les eleccions a la presidència del FC Barcelona han contribuït a reenfocar ràpidament l'objectiu informatiu, però tot i així em resisteixo a oblidar la 20a Lliga de la història del Barça.

Per contribuir a lluitar aquesta amnèsia col·lectiva instantània, m'he proposat recopilar deu aportacions estadístiques (volia trobar-ne 99, però he desistit) que enalteixin l'èxit de la segona lliga de Guardiola:

• Els 34 gols de Messi, que li han donat la Bota d'Or i el Pitxitxi i que han servit per igualar la xifra de Ronaldo a la temporada 1996/97.
• Valdés, que ha jugat tots els minuts de la competició, ha encaixat només 24 gols i ha aconseguit el seu tercer Zamora amb un coeficient espectacular de gols rebuts de 0.63. A més, ha estat 19 partits (la meitat del campionat) sense encaixar cap gol. Per cert, és la primera vegada que coincideixen al Barça, en una mateixa temporada, el Zamora i el Pitxitxi (l’últim precedent d’un mateix equip cal trobar-lo al Deportivo).
• La coincidència del Pitxitxi i del Zamora al mateix equip ajuda a entendre un altre rècord absolut a la Lliga: la diferència de gols (+74).
• La participació aclaparadora del planter, autor del 64% dels gols de l'equip.
• L'aportació de Pedro, que amb 12 gols s'ha convertit en el jugador del planter que n’ha fet més en el seu segon any al primer equip (fins i tot superant Messi).
• El Camp Nou ha incrementat l'assistència un 10% en els partits de Lliga (13% en totes les competicions oficials), amb una mitjana de 77.033 seguidors per partit.
• Rècord de punts a la Lliga espanyola, amb 99, superant els 92 que va aconseguir el Reial Madrid de Capello de la temporada 1996/97. La xifra de 99 punts també pulveritza les dades de qualsevol lliga europea de primer nivell.
• Aquests 99 punts s’han aconseguit gràcies al fet de sumar més victòries que en cap altra edició (31), així com als 13 triomfs fora de casa. En tots dos casos, són rècords absoluts de la història de la competició.
• És la desena Lliga dels últims 20 anys, des que Cruyff va arribar a la banqueta. Per darrere del Barça, en aquests últims vint anys hi ha el Reial Madrid (6), el València (2), el Deportivo i l'Atlètic de Madrid.
• Guardiola, quart entrenador del Barça en guanyar dues lligues consecutives en les seves dues primeres temporades a la banqueta del club, porta un percentage de victòries (72%) impropi d’un esport d’elit al segle XXI.

Malgrat la contundència de les dades, el Barça va haver d’esperar a l’última jornada per certificar el títol. Queda clar, doncs, que no ha estat una Lliga qualsevol, com per deixar-la paracada ja als llibres d’història. Si, a més, tenim present que el rival fins a l’últim partit ha estat el Reial Madrid dels 260 milions d’euros en fitxatges, cal allargar una mica més el brindis.

10 apunts de la 20a Lliga del Barça