Avessats com estem els periodistes a fer servir el llenguatge mèdic, podríem dir que la premsa esportiva catalana s’ha sotmès aquest divendres a una ressonància magnètica. Els periodistes, en el marc d’una jornada sobre ‘Informació esportiva i ètica’ organitzada pel Consell de la Informació de Catalunya al Col·legi de Periodistes, han estat els responsables també d’analitzar el resultat d’aqueses proves, enteses com una reflexió en veu alta que han inclòs una bona dosi d’autocrítica.
Amb el risc que comporta fer un resum a base només de titulars, especialment per la falta de contextualització i pel reduccionime de les reflexions, intentaré deixar constància de les notes que he pres (mentre tuitejava, cosa que també convida a perdre el fil de la conversa) durant les prop de 5 hores que han ocupat les dues taules rodones. Us deixo les principals frases per ordre d’intervenció, sense fer constar les aportacions del públic ni dels moderadors (Olga Viza i Ramon Besa), que, dit sigui de pas, també han estat força valuoses.
Miquel de Moragas, catedràtic de comunicació UAB
“Els mitjans no són només intèrprets sinó coautors de l’espectacle esportiu”
“Els mitjans traspassen a l’esport les formes naratives de la ficció i l’entreteniment, amb l’objectiu d’aconseguir grans audiències”
“Es pot ser un periodista independent però al mateix temps ser seguidor d’un equip”
Xavier Batalla, periodista
“La no imparcialitat és el principal problema de la premsa esportiva a Espanya. La crítica es fa més com a ‘hincha’ que com a periodista “
“Durant el franquisme, llegíem el ‘Le Monde’ per saber què passava a Espanya. Ara, per saber què passa en l’àmbit esportiu, hauríem de llegir ‘L’Equipe’ (fent referència al 5-0 al Reial Madrid)”
Antonio Franco, periodista
“El partidisme s’ha convertit en un element comercial en el periodisme esportiu. És l’imperi de la informació espectacle”
“L’enfrontament públic entre els periodistes és avui un dels espectacles centrals de la comunicació esportiva. El periodista partidista forma part de l’espectacle. I això no és espectacle, és una crisi del periodisme”
Enric Bañeres, periodista
“El codi ètic (del Col·legi de Periodistes) té un punt d’utopia difícil d’aconseguir. Tenim petites col·lisions” “Hem de mantenir posicions honestes, evitant caure en el forofisme. No travessar la línia que separa el periodista del ‘forofo’”
“Escampem rumors sense fonament, de vegades de manera arbitrària i demagògica”
“La seducció (amb el personatge de Guardiola) ens porta a la complicitat amb els protagonistes”
Miguel Rico, director adjunt de 'Mundo Deportivo'“De vegades els diaris estan més interessats en vendre una cullera que una notícia”
“El periodisme no ha buscat lectors, sinó clients. És una perversió”
“De vegades els jugadors parlen més a través de les marques que els patrocinen que a través del seu club”
“L’essència és saber si els propietaris dels mitjans prefereixen vendre o informar millor”
“El codi deontològic és com el codi de circulació: si tothom el respectés hi hauria un caos”
“Si la premsa escrita esportiva no parlés de rumors, de vegades hi hauria dies en què només encertarien el preu del diari”
David Torras, cap d’esports d’'El Periódico de Catalunya'
“S’ha canviat el periodisme pel forofisme, o pitjor, pel clientelisme. S’ha perdut autenticitat i s’ha guanyat clientelisme”
“La informació és cada cop menys accessible. S’ha enterrat la informació per imposar l’opinió”
“Tenim el vici de fer periodisme per als periodistes”
“Abans, si algú treia una notícia generava admiració per part dels companys. Ara, penses: ‘li haurà filtrat el Club...’”
Lluís Mascaró, director adjunt de 'Sport'
“Amb la passió que es viu el futbol, la neutralitat és gairebé impossible. La gent vol llegir coses maques dels seus equips”
“Intentem fidelitzar els clients donant la millor informació possible i a través de les promocions”
“Es poden vendre 20.000 o 30.000 diaris més o menys en funció de si encertes o no una promoció”
Raül Llimós, cap d’esports de RAC1
“El periodisme esportiu està en evolució; encara s’està reciclant”
“Els clubs s’han bunkeritzat. El Barça sovint actua com a agència de notícies”
“Els periodistes són empreses i sovint no necessiten als periodistes. Canvia la relació dels periodistes amb els protagonistes”
Carme Barceló, cap de premsa del DiR
“Hem de desdramatitzar i divertir-nos. Els periodistes fan de personatges perquè no hi ha protagonistes”
“A Punto Pelota, quan es fa reflexió o no els parla del Barça o el Madrid, la gent canvia de canal”
Per no fer-me pesat i allargar massa aquest resum, deixo per un altre post les meves reflexions personals.
Periodisme esportiu: ètica i... estètica (I)
Entrades
