Xavi i Puyol: dues fotos, la mateixa història

Els principals protagonistes d’aquestes dues fotos són els mateixos: Carles Puyol, Xavi Hernàndez i el fotògraf Miguel Ruiz. L’autor del gol, el responsable de la centrada i l’encarregat de deixar un llegat històric. Les dues fotos són un resum gràfic de l’empremta que el Barça de Pep Guardiola ha deixat al Santiago Bernabéu.

La història es repeteix. I el món del futbol no n’és una excepció. El aficionats del Barça ho van comprovar de nou aquest dimecres. Tal com havia passat poques setmanes abans en el partit de Lliga (1-3), l’equip de Guardiola va començar perdent ben aviat, però va ser una petita pedra en un camí d’èxit, en una nova exhibició futbolística de projecció internacional. El gol inicial de Cristiano Ronaldo va ser l’excepció d’un altre repàs tàctic del Barça, que fa 7 partits consecutius que no perd al camp del Madrid.

Tot va començar el maig del 2009, el primer clàssic al Bernabéu amb Pep Guardiola a la banqueta. Des d’aquell 2 de maig del 2009 fins al partit de Copa d’aquest dimecres, el FC Barcelona ha jugat 7 vegades a Chamartín i encara no ha perdut (ha cedit només 2 empats), una fita que no ha assolit cap altre equip. El balanç de gols encara fa més evident aquesta distància abismal, de joc i de resultats: 18 gols a favor del Barça per només 7 del Reial Madrid.

Pel que fa a les alineacions, en aquest període també hi ha un cert ‘déjà vu’. Del mític equip que va sortir d’inici per aconseguir el 2-6, només hi ha tres canvis de jugadors respecte d’ahir (deixant la porteria de banda): Busquets per Touré, Cesc per Henry i Alexis per Eto’o. El mateix esquelet i el mateix estil. Potser per això, es repeteixen els automatismes i també els gols: centrada de Xavi des de la banda i rematada de cap de Puyol a la xarxa. La mateixa història.

PD: Article publicat a la web del FC Barcelona.

Xavi i Puyol: dues fotos, la mateixa història

El joc viral d’Iniesta i Puyol

José Manuel Pinto és porter suplent del Barça. Però també és sabut que és productor i compositor de música. Wahin Makinaciones és el seu ‘alter ego’, fora dels terrenys de joc. És la marca del seu segell discogràfic, amb la qual desenvolupa una altra tasca, que ell vincula estrictament a la seva vida privada i de la qual no en parla mai en públic.

A finals del 2006, quan encara era porter del Celta, va treure al mercat el seu primer àlbum, que definia com “un vehicle d’expressió per a noves bandes però també per a d’altres consagrades”. En aquell cas, fins i tot va desplaçar-se fins a Nova York per polir el seu treball als estudis Masterdisk. La seva veu apareixia de manera esporàdica en alguna peça. L’última aportació de Pinto dins el món de la música ha esta el llançament de l’Ep del grup Delahoja, anomenat ‘Nuestra B.S.O.’.

Però més enllà de l’anècdota i els gustos musicals, el que més m’interessa d’aquesta història és la col·laboració de Carles Puyol i Andrés Iniesta en aquest projecte de Pinto. Primer va ser el capità del Barça qui, el passat 27 d’octubre, després del desplaçament a Ceuta, tuitejava als seus més de 360.000 seguidors, des de la seva Blackberry, un link del Youtube amb l’últim tema de Delahoja.

Avui, el torn ha estat per a Andrés Iniesta (414.366 seguidors al twitter), que ha fet el mateix que el seu company d’equip i de selecció. En definitiva, tots dos s’han encarregat de promocionar els interessos musicals de Pinto a un públic que en xifres rodones s’acosta a 800.000 seguidors, sense comptar els possibles RT que hagin fet els seus respectius followers.

Desconec si va ser una juguesca, un favor o una petició expressa per part del porter, però el resultat és evident: la cançó del Youtube supera les 80.000 reproduccions, quan la majoria de vídeos publicats a la plataforma de vídeo per Wahin Makinaciones no sobrepassa les 5.000 (hi ha una excepció: un vídeo amb més de 100.000 reproduccions, un altre cas curiós).

La presència dels jugadors professionals a les xarxes socials, que en la majoria de casos no està regulada pels propis clubs, els ha obert un ventall de possibilitats immenses, tant a nivell de comunicació com comercials, entre moltes altres. En aquest cas, un exemple de col·laboració espontània en què no ha calgut que ni Puyol ni Iniesta obrin la boca. Dos tweets han estat suficients per mobilitzar un públic nombrós. I perquè jo hagi escrit aquest post. 

El joc viral d’Iniesta i Puyol