Show must go on

La Copa Audi ja és passat. El Barça va camí dels Estats Units, una vegada més (i ja són 3 en els últims 4 anys). Entre les gires americanes i les asiàtiques, no cal perdre gaire temps per decantar-se per les primeres. El motiu principal, l’organització: els nord-americans deixen poc espai per a la improvisació i tots els calendaris estan definits al detall. Un altres aspecte a considerar és l’idioma, que facilita força la necessitat d’aclarir malentesos o definir noves necessitats; tant al Japó i, especialment, a la Xina aquests detalls del dia a dia es converteixen en veritables odissees. Tampoc podem oblidar, per exemple, les restriccions d’accés a Internet que hi ha a la Xina, especialment a les xarxes socials i plataformes de distribució de continguts com Blogger o Youtube. A més, als Estats Units totes les instal·lacions estan degudament preparades per als equips d’elit, amb estàndards sovint més exigents dels que estem acostumats a Europa. I, per últim, tampoc cal oblidar el clima: la xafogor de l’Àsia no es pot comparar amb la certa bonança climatològica dels Estats Units (encara que aquest any sembla que ens espera una onada de calor). Arguments suficients, crec.

Més enllà d’aquests detalls logístics, el més interessant de les gires nord-americanes és la capacitat que tenen per convertir-les en un producte, degudament empaquetat i amb els atractius necessaris per als aficionats. Cada gira és un esdeveniment futbolístic però també un element de marxandatge esportiu i social. Els entrenaments, alguns d’ells oberts als aficionats, es combinen degudament amb una part de ‘show’. Aquest any, la visita al Seaquarium Discovery Cove de Miami, el partidet on es preveu la presència de Guardiola i Mia Hamm i alguna sorpresa d'última hora són alguns dels exemples del que comentava abans.

Si mirem enrere, el bagatge del Barça als Estats Units és entretingut. Podem començar, al 2006 a Los Ángeles, amb la primera trobada entre Kobe Bryant i Ronaldinho a l’exterior del Kodak Theatre en un centre comercial a l’aire lliure amb més de 5.000 persones. Aquell mateix any, la visita a les instal·lacions del Lyndon B. Johnson Space Center de la NASA, a Houston, també va tenir un gran impacte mediàtic, sobretot gràcies a la conversa de Rijkaard i els capitans del Barça amb els tres astronautes de l’estació espacial internacional.

Al 2008, amb Guardiola ja a la banqueta del Barça, molts dels esdeveniments més vistosos van fer-se a Nova York, com l’entrenament físic al mig de Central Park o la sessió inaugural al parquet del New York Stock Exchange (NYSE), on la lluita contra la malària va tenir un protagonisme destacat al centre financer internacional. Va ser un any en què un altre crack de l’NBA, Steve Nash, també va complir el seu desig de conèixer de prop els jugadors i les interioritats del Barça.

En l’última visita als EUA tampoc va faltar l’entertainment’. L’acte més vistós el va protagonitzar Messi, que va enfilar-se a la part superior del Space Needle de Seattle, per promocionar el partit contra els Sounders. L’argentí va fer malabarismes a la part superior d’aquest edifici simbòlic, mentre un càmera gravava des d’un helicòpter les genialitats del ‘10’ del Barça. També hi va haver temps perquè els jugadors practiquessin el beisbol, per tafanejar amb les principals novetats tecnològiques que Microsoft estava testejant a la seu de Redmon o de fer una patxangeta al terrat d’un teatre de Los Ángeles. En resum, gires amb molt més que futbol.

Show must go on

Gira asiàtica (i III): periodisme 2.0 a la Xina

Amb aquest article tanco la sèrie de la gira asiàtica de només tres capítols, malgrat que m’hauria agradat que hagués tingut un mínim de 7 capítols. El cert és que a la Xina és difícil mantenir un perfil 2.0 amb cara i ulls: no pots accedir a Blogspot, Twitter, Youtube, Facebook, Twitpic, Flickr... Ni tampoc a d’altres aplicacions on-line que et permetin gestionar els teus perfils digitals, com ara Hootsuite, la meva eina habitual.

Sort he tingut que he pogut anar piulant amb la Blackberry, gràcies a una aplicació que tenia instal·lada abans d’arribar a Pequín. Em sembla que era l’únic periodista dels que viatjàvem amb l’equip que hi podia accedir (també ho feia el directiu @didaclee). Amb aquestes limitacions per a la resta de periodistes, he intentat ser més actiu amb les actualitzacions (fet que, per cert, també m’ha permès incrementar els followers per sobre de la mitjana) i explicar notícies i curiositats d’una gira força accidentada (la participació de Messi al partit de Corea, el desenllaç del cas Cesc, el conflicte dels internacionals espanyols...). 

En absència de Youtube, sort n’he tingut de Twitvid, una aplicació que m’ha permès donar sortida a alguns vídeos sobre alguna petita interioritat de la gira. M’ha sorprès també la gran quantitat de mostres de gratitut que he rebut d’alguns followers, força interessats per trobar a la xarxa una altra font d’informació complementària sobre la gira, a banda de les habituals (com per exemple, la web del club, on hi he abocat la majoria dels esforços).

Comptat i debatut, el balanç 2.0 de la gira és força satisfactori, malgrat aquestes dificultats tècniques (o n’hauríem de dir polítiques?). Però aquests impediments no han estat els més destacats. De fet, a la Xina, els periodistes forans fan més nosa que servei al govern xinès, com he pogut comprovar amb alguna xerrada amb corresponsals catalans a Pequín. 

Amb tot, tampoc calien gaires explicacions complementàries: només arribar vam comprovar ‘in situ’ com es quedaven fora del país tres periodistes de Cuatro perquè tenien el visat caducat per només una hora i mitja. Els van fer dormir a l’aeroport i els van enviar a l’endemà cap a Hong Kong, la destinació més pròxima on es podia accedir sense visat... Amb aquest avís, quedava clar d’entrada que l’estada a la Xina no seria còmoda. 

PD: Les fotos superior i inferior són del Miguel Ruiz. La del mig és meva.

Gira asiàtica (i III): periodisme 2.0 a la Xina

Gira asiàtica (II): Messi, Messi i Messi

L’actual Pilota d’Or ha estat el protagonista de la jornada. Fins a tres vegades: matí, tarda i nit. Primer en un acte promocional amb Herbalife, rodejat de nens que volien tocar de prop el seu ídol o com a mínim endur-se una fotografia signada.

A la tarda, a la sala de premsa. Ell no hi ha comparegut, però el seu nom ha acaparat el protagonisme, en boca de Guardiola. El tècnic del Barça ha estat rotund per justificar l’absència de l’argentí en el partit contra el combinat de la K-League: “En principi no jugarà. Només ha fet un entrenament. No està per competir. Que jugui demà és un risc. Si juga, no podrà competir. Si estigués bé jugaria. Amb només un entreno no podem arriscar.” L’anunci de Guardiola, un cop traduït al coreà, ha estat demolidor per als periodistes coreans, que han reaccionat decebuts a l’uníson, mentre els periodistes catalans ens ho miràvem amb una mica de distància.

Un cop finalitzada la roda de premsa, un membre de l’organització del partit ha informat, a la mateixa roda de premsa, que el FC Barcelona tenia l’obligació contractual de fer jugar Messi com a mínim mitja hora, amb una penalització econòmica en cas d’incompliment. Al mateix temps que això passava, Messi despertava l’admiració dels prop de 2.000 aficionats que hi havia a l'entrenament al Sangam World Cup Stadium. Cada cop que tocava la pilota, un ‘ooohhhh’ se sentia a les grades. Exactament el mateix que s’havia sentit a la sala de premsa, però amb un sentit totalment diferent.

A la nit, el protagonisme de Messi s’ha traslladat fins al Mayfield hotel & resort de Seül on es troba allotjat l’equip. El promotor del partit s’hi ha presentat per parlar amb els responsables del club i demanar explicacions. Amb la ja coneguda absència dels internacionals espanyols, la no presència de Messi al partit era, segons el seu parer, del tot injustificable. Fins i tot, una qüestió d’honor. Ha calgut esperar fins ben entrada la mitjanit per pactar un acord i un comunicat. Messi jugarà.

Gira asiàtica (II): Messi, Messi i Messi

Gira asiàtica (I): dos dies en un

La primera jornada d’una gira sempre és la més llarga. I a Corea no ha estat cap excepció. Per curiositat, quan em vaig llevar diumenge, dia 1, abans de marxar cap a l’aeroport vaig posar el cronòmetre en marxa per saber quina estona estaria fins que tornés al llit, en aquest cas ja a Seül, el dia 2. El resultat és contundent: 33 hores. I què hem fet en tota aquesta estona?
 

Després de sortir amb dues hores de retard, el viatge ha ocupat més d’un terç de la maratoniana jornada. Han estat 12 hores de vol per dormir, veure pel·lícules, xerrar, jugar als jocs multimèdia de l’avió i per menjar. Els de Turkish Airlines són molt generosos en temes gastronòmics: ens han rebut amb una copa de cava i una capsa de bombons, i han continuat amb una bossa d’avellanes (turques, es clar!), un àpat complet (dos plats i postres), un gelat Haagen-Dazs, més fruits secs, una parell d’entrepans i dos porcions de pastís, un altra àpat complet...

A l’arribada a l’aeroport (amb una diferència horària de +7), molta xafogor i presència massiva d’aficionats a la caça de Messi. No sé què hauria passat si també haguessin vingut els mundialistes espanyols, però està clar que l’argentí és la referència mediàtica indiscutible d’aquesta gira. En un segon nivell, Ibra i Guardiola comparteixen protagonisme.

La bona notícia del dia ha estat que estarem al mateix hotel que els jugadors. Normalment ens allotgem a l’hotel de la premsa, que sempre està una mica allunyat del dels jugadors, que després de l’entrenament és el veritable centre de l’activitat. De fet, la gran majoria d’actes promocionals s’organitzen en el mateix allotjament dels jugadors. I si coincidim en el mateix escenari, tot és més àgil i ràpid: puges a l’habitació i ja pots començar a escriure, sense necessitat de perdre hores innecessàries a l’autocar d’hotel a hotel. A més, també pots compartir experiències al final de la jornada amb la resta d’empleats del club. Com a contrapartida, perds la vinculació i contacte amb la resta de mitjans i periodistes, sobre el dia a dia i sobre el tractament de la informació.
 

La roda de premsa és un bon lloc per reprendre aquest contacte amb els periodistes catalans. El que passa és que aquestes conferències de premsa de les gires tenen un punt frikie molt accentuat. En primer lloc, per la presència de periodistes locals interessats en temes força banals. A Messi, per exemple, li han preguntat què ha pensat quan veia Corea des de l’avió, per què li va picar l’ullet a un jugador coreà durant el Mundial o que recomanaria als jugadors de futbol que són baixes i que volen començar a practicar aquest esport... Si això hi sumem l’handicap de la traducció i una certa desgana dels protagonistes, el resultat de tot plegat us el podeu imaginar.

Gira asiàtica (I): dos dies en un