Els entrenaments del Regal Barça són un espectacle

El Regal FC Barcelona funciona. La frase, resultats en mà, és una evidència. També és una evidència que la química a dins del vestidor funciona. I ho podem comprovar amb els tres videos que adjunto en aquest post. El primer, del duel entre Ndong i Navarro des de mig del camp, gravat amb el mòbil pel Carles Cascante.


En el segon, el mèrit és de Víctor Sada, en un dels entrenaments de la Copa del Rei celebrada recentment a Madrid. L’autor de la gravació és també del Carles Cascante, en aquest cas amb una càmera que oferia més resolució.

En el tercer, el protagonista és un dels últims en arribar, Joe Ingles. El mèrit, a banda de la precisió, rau en el fet d’aconseguir-ho amb una pilota de rugbi. Ho va gravar l’Ignasi, càmera de Barça TV, durant un sport de promoció del partit que l’Usap jugarà a Barcelona contra el Toulon, el 9 d’abril.

Sovint els experts en màrqueting i comunicació s’esforcen en elaborar campanyes que esdeviguin virals, un concepte fins fa pocs anys amb moltes connotacions negatives, però que en la societat 2.0 ha mutat, convertint-se en obsessió de les xarxes socials. En aquest últim cas, el que ha fet d’aquest vídeo un producte 100% viral ha estat una combinació infalible (talent, espontaneïtat, fortuna, celebrities...), però difícilment programable. Sigui com sigui, l’accessiblitat als esportistes (gairebé impensable en el cas del futbol) ha estat un element clau per accedir a aquests moments especials. El tècnic Xavi Pascual permet aquesta proximitat i el resultat és el bon rotllo que transmet l’equip en aquestes seqüències. No vull ser maliciós, però no m’imagino el mateix als entrenaments d'Ettore Messina o Dusko Ivanovic.

Els entrenaments del Regal Barça són un espectacle

Barça: supremacia ACB

El Regal Barça ha sentenciat la sèrie de semifinals per la via ràpida (3-0), amb una victòria (72-82) decidida als últims minuts. De fet, si mirem el balanç de victòries i derrotes d’aquesta temporada (63-5) podríem dir que la classificació del Barça per a la final no ha estat cap notícia destacada. Lorbek (16 punts) i Basile (20) han estat avui els encarregats de sentenciar l’Unicaja, gràcies especialment als llançaments de tres punts (7/12 entre tots dos). Una mostra més de la varietat de recursos de què disposa Xavi Pascual per decidir els partits.  L’equip ha pogut prescindir de l’encert habitual de Navarro (avui ha fet 2/7 en triples) i del bon moment de Morris (el millor jugador blaugrana al playoff abans d’arribar a Màlaga), que avui ha acabat amb 1 punt.  I no s’ha notat en el resultat final.

El Barça arriba a la final amb un balanç de 5-0 al playoff, sense desgast i amb la confiança intacta. I, encara més, amb la desconfiança dels rivals sobre la possibilitat de desbancar el vigent campió de l’ACB. Dubto que ni el Reial Madrid ni el Baskonia creguin que, avui per avui, són capaços d’eliminar els blaugrana a una sèrie de 5 partits.

En la seva tercera temporada al primer equip, Xavi Pascual ha tornat a portar l’equip a la final de la competició estatal. Un mèrit inqüestionable i que dóna més valor a la decisió de donar-li la responsabilitat de l’equip, al febrer de 2008. Però si agafem una mica de distància, comprovem que la final ACB és l’hàbitat habitual del FC Barcelona: en les 17 últimes edicions, els blaugrana hi han participat en 13 ocasions. Pascual és, doncs, un entrenador a l’alçada de les exigències de la banqueta del Palau. Per si algú encara hi dubtava...

Foto: Unicaja B. Fotopress/M. Pozo

Barça: supremacia ACB

El mèrit de Xavi Pascual

Quan al febrer de 2008, Xavi Pascual agafava les regnes de l’equip de bàsquet del FC Barcelona, en substitució de Dusko Ivanovic, pocs podien pensar que dos anys després entraria en la història com el primer tècnic català que aconsegueix una Eurolliga. Amb només 37 anys, el tècnic de Gavà ja suma cinc títols de manera consecutiva: Lliga ACB 08/09, Supercopa 09/10, Lliga Catalana 09/10, Copa del Rei 09/10 i Eurolliga 09/10.

És just recordar que la decisió de donar-li la responsabilitat a Xavi Pascual va ser de Zoran Savic, aleshores secretari tècnic. Segurament era l’única solució que tenia el serbi, però Savic havia d’estar molt convençut per confiar en un tècnic desconegut com era Pascual quan el FC Barcelona s’estava jugant... la classificació per poder disputar l’Eurolliga 08/09. Era un objectiu de mínims que, per circumstàncies que ara no vénen al cas, s’havia convertit en el màxim objectiu de la temporada. Xavi Pascual el va aconseguir. I, potser per això, va aconseguir també la confiança de Joan Creus, que va donar-li continuïtat, en una decisió que ha estat clau per entendre els èxits actuals.

El treball conjunt de dos homes de bàsquet, que viuen intensament cada minut del dia pensant en aquest esport, ha donat els seus fruits. Creus ha sabut configurar una plantilla molt completa i Pascual ha sabut exprémer-li tot el suc. I això últim és també molt important, especialment quan disposes d’una plantilla molt àmplia. Pascual ha sabut atorgar un rol específic a cada jugador, fer-los partícips dels èxits col·lectius. Sense l’aval de la veterania –que sempre ajuda en aquests casos-, s’ha guanyat el respecte del vestidor amb empatia, coneixements tàctics i amb molta confiança en les seves possibilitats. 

Un exemple que em va sobtar: l’any passat, després de l’eliminació a la Final Four de Berlín, li van preguntar si esperava tornar a una Final a Quatre i Pascual va dir: “No espero tornar, espero guanyar-la (l’Eurolliga)”. Aquest diumenge ha complert la seva paraula. Fa uns mesos, en una entrevista a la Revista BARÇA, vaig tenir l’oportunitat de preguntar-li per aquell episodi i va donar-me aquesta explicació: 

“No pot ser d’una altra manera en un club com el Barça. Pots intentar que el teu equip visqui relativament còmode, traient la pressió als jugadors i traient l’etiqueta de favorit. Però crec que no és la línia correcta per a un club com el Barça. Hem de ser capdavanters en tot, en credibilitat amb nosaltres i amb la resta. Hem d’anar sempre de cara, acceptant el nostre rol i utilitzant els reptes més elevats com a punts de referència.”

Quatre mesos després, aquelles paraules semblen profètiques. El repte més elevat que tenia aleshores ja l'ha aconseguit. Ara, el nou repte pren forma de triplet, com en el 2003, que, com aquest, era també any electoral...

El mèrit de Xavi Pascual