Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El País. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El País. Mostrar tots els missatges

16 d’oct. 2012

És Felix Baumgartner un esportista?


24 hores després que Felix Baumgartner saltés al buit a més de 39 quilòmetres de la terra, s’ha dit gairebé tot d’aquesta peripècia pseudoespacial. S’han detallat totes les xifres possibles, s’ha insistit l’impacte publicitari de l’acció, s’ha analitzat l’ús de les xarxes socials en el seguiment de la jornada, s’ha comptabilitzat el seguiment televisiu i s’ha comparat amb el seguiment massiu que va fer-se a Youtube... Sigui per deformació professional o per simple curiositat, m’he parat a mirar quin tractament n’ha fet la premsa escrita. No tant de l’espai que li dedicaven ni del desplegament de dades i infogràfics, sinó que m’he preocupat de veure a quina secció encabien aquesta informació, sobretot després de comprovar que la majoria de premsa esportiva li dedicava un espai generós a la portada. Un paio que salta de l’estratosfera es pot considerar un esportista? A mi, que sempre he relacionat l’esport amb la presència d’una pilota, d’un marcador, d’un dorsal o, si voleu, amb la figura de com a mínim un àrbitre, se’m feia difícil de digerir, que voleu que us digui.

En un diumenge sense futbol de Primera Divisió i amb una agenda esportiva sense gaire ganxo mediàtic, més enllà del Gran Premi de F1 de Corea i el Gran Premi  de motociclisme del Japó, els mitjans esportius (‘Sport’, ‘Mundo Deportivo’, ‘Marca’ i ‘As’) s’han abraçat al món de l’espectacle... i de la publicitat. Tots menys ‘El 9 Esportiu’, tot sigui dit. A l’’As’, que li ha dedicat la portada sencera, el director Alfredo Relaño, en el seu article diari, mirava de justificar la vessant esportiva de l’invent de Red Bull: “Todo deporte no es otra cosa que un esfuerzo inútil según unas reglas perfectamente absurdas, si lo amas es porque exalta la superaciñon de toda dificultad.” També a ‘Mundo Deportivo’, que ha inclòs la informació a la secció de Poliesportiu, Josep Maria Artells s’hi referia molt de passada: “Una especie de show mediático que tenía algo de ‘2001 Odiesa del espacio’, algo de deporte extremo y, sobre todo, grandes dosis de un marketing eficaz y bien calculado.” Són les úniques dues referències vinculades a l’esport que he trobat als editorials o articles d’opinió del diaris esportius. ‘Sport’, que també ha reservat un espai destacadíssim a la portada, ha inclòs el tema a la secció Sport Total, mentre que ‘Marca’ calia buscar la secció Poliesportiu, dins de l’apartat ‘Deportes Aéreos’ per veure’n la referència de tres pàgines.

A la premsa generalista, la diferència de criteris encara era més palesa. Només l’’ABC’ ha decidit incloure’l en el seu suplement d’esports, mentre la resta orientaven el tema cap a les seccions de societat. A ‘El Mundo’ el tema també estava dins d’un altre suplement, EM2, però en l’apartat de Ciència, mentre que ‘El Pais’ ha optat per Sociedad (Vida&Artes). És una solució similar a la de ‘La Vanguardia’, que ho ha afegit a Tendencias, la seva secció de temes de societat. Val a dir que és precisament la mateixa secció de ‘La Vanguardia’ on es podia llegir un breu sobre el campionat mundial de curses de muntanya que va aconseguir Kilian Jornet a Malàisia. Més fàcil ho ha tingut ‘El Periódico de Catalunya’, on la secció ‘Tema del dia’ serveix per resoldre perfectament aquests tipus de conflictes. A l’’Ara’ i ‘El Punt Avui’ també han optat per donar-hi cabuda dins de la secció de Societat.

Desconec si aquest repàs de la premsa serveix per ajudar a respondre la pregunta del titular d’aquest post, o ben al contrari, la confusió és total. La porta del debat segueix oberta. Com la porta de la càpsula de Felix Baumgartner.



Foto: Red Bull 
Portades diaris: www.kiosko.net

Share/Bookmark

7 de set. 2011

Els articles de Pep Guardiola a 'El País'


Després d’un tweet de @laiamarques, fa una setmana vaig tornar a rellegir un article de Pep Guardiola a 'El País', titulat ‘Sentirlo’. De fet, no era la primera vegada que el llegia. Ho havia fet tres anys abans, quan estàvem preparant una monogràfic a la revista 'BARÇA'  sobre l’arribada de Guardiola a la banqueta del Barça. Ens va agradar tant, que vam demanar permís a El Pais perquè ens el deixessin reproduir-lo (pdf, pàgines 32 i 33). I és que l’article retrata molt bé com veia (i com veu) Guardiola el futbol.

Ara, però, la curiositat ha anat una mica més enllà i he volgut recollir tots els articles que ell va escriure per al diari. Si la meva cerca no falla, ho va fer entre els anys 2006 i 2007, en plena etapa formació com a entrenador (si es pot dir així a algú que sempe ha vist el futbol com un entrenador), però sense haver debutat encara a la banqueta del Barça B. La majoria són articles sobre l’evolució del Mundial 2006 d’Alemanya, on va fer d’analista, i després n’hi ha un parell més atemporals: després que el Barça perdés la final del Mundial de Clubs, al Japó, i pocs dies més tard que Rijkaard fes jugar una defensa de tres a la Romareda. 

La temàtica és variada i entretinguda, però jo em quedo a les paraules d’elogi que ja aleshores dedicava a la manera de veure el futbol que tenien jugadors com Xavi, Iniesta i Messi. Sobre l'argentí, ja al 2006 tenia les coses clares: "Así es él. Sólo ve la portería de los otros. Es lo que le pide el cuerpo. Se pierde todo lo demás. Ya puede estar sentado. Ya puede recibir de espaldas, solo o acompañado. Perfilado o encarado. Da igual, Messi solo ve los tres palos. (...) Le dan el balón y como si fuera la salida de los 100 metros, y sin necesidad de la pistola y sin salida nula, ahí va. Y cuando va, se encuentra piedras, árboles, puentes y piernas, pero a él le da igual. En su focus on the target solo existe la portería. Es asombroso."

Llegiu-los, llegiu-los.


PD: Si algú troba un article diferent, agrairia que em fes arribar el link per afegir-lo. Gràcies.
La foto la vaig fer durant la gira pels EUA del 2011, després de l'entrenament al FedEx Field.

Share/Bookmark