Melwood o Milanello són noms que, de manera indestriable, van lligats
al Liverpool i a l’AC Milan. La mística del treball allunyat dels focus, dels
mètodes de preparació secrets, de l’essència del futbol... Tradició i futbol,
dos conceptes íntimament lligats. D’aquí a uns anys, quan es parli d’aquest
Barça triomfant, la Ciutat Esportiva
Joan Gamper, a Sant Joan Despí, tindrà també el seu espai als
llibres de futbol. És el centre neuràlgic on es cuina el futbol més admirat del
segle XXI.
En els últims mesos, a la Ciutat Esportiva s’ha completat un procés per
compartir, en un mateix espai físic, tot el talent del Barça al servei del
futbol. La transformació va començar fa anys, amb el trasllat dels equips de
futbol base procedents dels camps d’entrenament del Mini. Més tard va començar
a ser habitual i regular la presència dels jugadors del primer equip. Amb
l’arribada d’Andoni
Zubizarreta al Club, també van instal·lar-s’hi els serveis
tècnics i el personal administratiu encarregat de la gestió del dia a dia del
futbol del Barça, que, al cap d’una temporada, coordina l’activitat relacionada
amb prop de 1.200 partits, sense comptar els del primer equip. Des de fa poques
setmanes, els Serveis Mèdics, en unes instal·lacions millorades i ampliades, i
la residència de La Masia,Centre de Formació Oriol Tort, culminen aquest centre d’excel·lència esportiva.
Pensada com a centre d’entrenament dels equips inferiors del Barça, la Ciutat Esportiva
ha anat patint una metamorfosi important des de l’any 2006. El protagonisme
dels jugadors del primer equip ha crescut en paral·lel als èxits esportius d’aquest.
En la temporada que va entrenar el Barça B, Pep Guardiola va comprovar
en primera persona els avantatges d’aquestes instal·lacions de prop de 140.000 metres quadrats.
No només per les condicions òptimes de l’espai i dels equipaments, sinó també
per la possibilitat de delimitar un espai privat de treball, allunyat dels ulls
curiosos que envolten el Camp Nou. A més, sabia que també era la millor manera
d’estar al cas del que es cou als equips inferiors, com reconeixia, en roda de
premsa, pocs mesos després d’agafar el primer equip: “Els entrenadors del
primer equip tenen l’obligació de saber com va el futbol base, perquè és una
part important d’aquesta casa. Molts dels que hi ha ara en el primer equip han
sortit d’aquí i, per tant, hem d’intentar fer bé les coses per continuar pujant
jugadors. És fonamental. És una de les potes de la cadira, sens dubte”.
El 19 gener del 2009, el camp d’entrenament de la Masia, a tocar del Gol Nord
del Camp Nou, va cedir definitivament el testimoni al camp 1 de la Ciutat Esportiva
de Sant Joan Despí. Però no va ser només un canvi de l’escenari de les sessions
de treball de l’equip. Tot l’‘staff’ tècnic, auxiliars i jugadors van mudar-se
a l’edifici annex del camp d’entrenament, que es convertia en el veritable
centre de l’activitat. Més enllà dels vestidors, és també el lloc on es fan els
esmorzars i dinars de l’equip, on s’hi troba la cuina, el gimnàs, la sala dels
fisioterapeutes, una altra per als preparadors físics, els despatxos dels
tècnics, la sala de material i la sala de vídeo. Tot en dues plantes, incrustat
en l’esquelet de les graderies d’un camp on els partits només són
d’entrenament.
Des del nou despatx d’Andoni Zubizarreta gairebé s’albira el que passa
sobre la gespa on s’entrena l’equip de Pep Guardiola. “Hem ajuntat tots els
processos vinculats al futbol en un mateix espai. Intercanviem informació,
compartim coneixement. I també ens coneixem millor. Accedim a la informació de
manera més ràpida i directa”. Així és com el director de l’Àrea Esportiva
resumeix alguns dels avantatges d’aquests canvis recents, que han permès viure
encara de més a prop el dia a dia del primer equip. En resum, la moqueta s’ha
acostat a la gespa.
La singularitat es treballa
Però al Barça, la responsabilitat sobre el futbol és una mica més
complexa. Des de la seva arribada, el director tècnic, que treballa braç a braç
amb Narcís Julià,
ha volgut també centrar-se en l’organització interna, dotant d’estructura i de
contingut una tasca que transcendeix el seguiment de possibles jugadors
interessants. La premissa inicial és clara: “El concepte futbolístic no es
discuteix, es desenvolupa”. “Tenim una manera de fer i d’entendre el futbol
diferent i singular –comenta Zubizarreta-. I el primer equip ho porta a la
màxima expressió”. Per transmetre aquesta essència a tots els jugadors del
planter, s’han posat en marxa diverses àrees transversals que mantenen una
visió global sobre tots els equips. És el cas, per exemple, de l’Àrea de Metodologia,
dirigida per Joan Vilà, que analitza les coses singulars que es fan al primer
equip per destil·lar-les i traslladarles a la resta d’equips de la casa. En cada etapa
formativa, aquests conceptes es treballen de manera específica perquè quan un
jugador pugui arribar al primer equip ja les tingui assimilades. Per
aconseguir-ho, es treballa també amb els entrenadors i se’ls dota de propostes
metodològiques i tecnològiques per analitzar aquests trets d’identitat i poder-los
fer evolucionar. “Cerquem talent, però també tenim clar que l’hem de
desenvolupar”, apunta el director tècnic.
L’especifitat del joc del Barça també passa per la porteria. Zubizarreta
ho sap prou bé. La necessitat de jugar amb criteri amb la pilota als peus, de
crear línies de superioritat en la sortida de la pilota, d’actuar de defensa
lliure per avortar possibles contraatacs... Són algunes de les exigències que
també es treballen de manera conjunta, en tots els equips, sota la supervisió
de Juan Carlos Unzué.
L’esforç dedicat a desenvolupar el model no eximeix el Barça de mirar
també al seu entorn i, si convé, fitxar nous talents. Aquesta és la tasca de la
secretaria tècnica, a càrrec d’Albert Valentín. El rastreig del mercat es
traballa d’acord amb tres perfils definits: rendiment immediat, futur i
formatiu. En el primer cas, la cerca se centra en el jugador preparat per
competir al màxim nivell, al primer equip, que es busca en un mercat d’abast
mundial. Pel que fa al jugador de futur, és el que pot incorporar-se al Barça B
o al Juvenil, que s’inclou en un àmbit fonamentalment europeu i també estatal.
El seguiment d’aquests futurs cracs es fa presencialment –la temporada 2010/11
es van recórrer 360.000 quilòmetres amb aquest objectiu- i també a través de l’‘scouting’
de vídeos, en un departament específic del Club que, a través de programes
informàtics especialitzats, alimenta una base de dades de jugadors per donar
respostes a les necessitats de cada moment, amb informes digitals amb
continguts multimèdia. Gràcies a les noves possibilitats tecnològiques, la informació recollida pels
observadors, que s’organitzen per àrees geogràfiques molt disperses, roman en
poder del Club, que l’ha centralitzada, ordenada i classificada.
Si baixem un graó, aquesta vocació per detectar jugadors de futur
també s’estén al futbol formatiu, que dirigeix Guillermo Amor amb la
coordinació d’Albert Puig. En aquest cas es busquen, sobretot en l’àmbit
geogràfic de Catalunya, amb extensió a tot l’Estat i, excepcionalment, al
mercat internacional, jugadors per als equips de la base que tinguin talent per
desenvolupar. És el tercer perfil del tipus de jugadors que busca el FC
Barcelona. Un equip de 30 tècnics repartits pel territori espanyol assumeix
aquesta tasca específica. Pep Boada és l’encarregat de coordinar aquesta feina
i posar ordre en els més de 4.700 informes de jugadors que es van elaborar la temporada
passada. Però la tasca del futbol formatiu va molt més enllà de la incorporació
de futurs cracs. Després és igualment important saber desenvolupar aquest talent,
l’acompanyament formatiu del jugador i la capacitat de crear un entorn estable
que es complementi amb el familiar, aspectes que també es tracten de manera
específica al FC Barcelona. No és una feina fàcil, sobretot si tenim en compte
que es tracta d’un total de 326 futbolistes.
La Masia, la clau de volta
Una petita part d’aquests joves viuen aquest dia a dia des de la Masia, on actualment hi ha 74
residents, 53 dels quals practiquen el futbol. Tots ells han estat els últims a
arribar a la Ciutat Esportiva.
Després de 32 anys dormint amb el Camp Nou a tocar, els joves
esportistes ja estan plenament integrats a Sant Joan Despí, on gaudeixen d’unes
instal·lacions de primer nivell, però sobretot de la proximitat a la gespa. Els camps
d’entrenaments estan als peus de l’edifici. Els autobusos i els taxis que abans
eren necessaris per recórrer els quatre quilòmetres i mig que separen el Camp
Nou de la Ciutat
Esportiva i arribar a l’entrenament, han passat a la
història. “Ara podem ser més eficaços i perdem menys temps amb moltes gestions
que afecten els residents”, resumeix Carles Folguera, director de La Masia, Centre de Formació
Oriol Tort. Com en el cas de Zubizarreta, també creu que aquest acostament
alleugereix la gestió del dia a dia: “El fet d’estar tan a prop és molt més
fàcil trobar punts de trobada amb persones d’altres àrees. La comunicació és
més ràpida i fluida”. “Hem aconseguit racionalitzar tot el procés. Hem encaixat
totes les peces del trencaclosques”, resumeix el màxim responsable de la Masia.
Fruit d’aquest
“salt de qualitat brutal”, ara per exemple, els jugadors del Juvenil poden fer
el batxillerat al mateix edifici, en classes adaptades a les seves necessitats
curricular. I també els jugadors del Barça B i del Juvenil A, que fan sessió
d’entrenament matinal, es troben a la
Masia a primera hora compartint esmorzar i rutines que anys
més tard seguiran també al primer equip. És un exemple menor, però significatiu,
del grau d’evolució del projecte esportiu del Barça, un model admirat i que
cada dia que passa genera més interès. No és estrany passejar-se pels camps de la Ciutat Esportiva
Joan Gamper i trobar tècnics d’altres clubs o federacions que
s’interessen per una manera de fer amb segell propi. I què és el que més valoren? La resposta és
d’Andoni Zubizarreta:
“El que més els sorprèn és que aquí es parla de futbol, la senzillesa. Aquí
no hi ha coses supèrflues. Aquí fa olor de futbol.”
Els Serveis Mèdics, a peu de camp: Una de les novetats que més agraeixen els esportistes és la nova
ubicació dels Serveis Mèdics, que des de l’octubre estan també a la Ciutat Esportiva,
a menys de 50 metres
del vestidor del primer equip i a tocar de la gespa dels camps d’entrenament. Però
les valoracions d’aquest canvi van molt més enllà d’un simple canvi d’ubicació;
també hi ha hagut millores en equipaments, amb més prestacions (s’ha doblat la
superfície, de 700 a
1.300 metres
quadrats) i més qualitat del servei del que fins ara es podia oferir al Camp
Nou. Disposen, per exemple, d’equipament nou de suport en diagnòstic per a la
imatge (ecografia i radiologia) o d’un espai per fer aportacions de factors de
creixement de plasma ric en plaquetes. També hi ha elements de valoració
funcional isocinètic d’última generació que serveix per mesurar la força
muscular de manera més precisa i una cinta rodant que permet entrenar en
situació d’ingravidesa a persones que pateixen patologies al peu, turmell,
genoll o maluc.Molts d’aquests serveis, que fins ara es feien fora de les
instal·lacions del Barça, en altres centres sanitaris, ara es desenvolupen
internament. “Això ens permet que el Club tregui profit del coneixement que es
genera amb aquests nous aparells i pugui desenvolupar-lo. Tenim més dades de
l’evolució dels nostres esportistes i, a més, podem aplicar-los a tots els
equips”, explica Ramon Canal, cap dels Serveis Mèdics, que cobreix al voltant
de 2.000 esportistes, comptant tots els equips del Barça, tant del futbol formatiu
com de totes les seccions.
FC Barcelona, la cuina del futbol
Entrades
