FC Barcelona, la cuina del futbol

Melwood o Milanello són noms que, de manera indestriable, van lligats al Liverpool i a l’AC Milan. La mística del treball allunyat dels focus, dels mètodes de preparació secrets, de l’essència del futbol... Tradició i futbol, dos conceptes íntimament lligats. D’aquí a uns anys, quan es parli d’aquest Barça triomfant, la Ciutat Esportiva Joan Gamper, a Sant Joan Despí, tindrà també el seu espai als llibres de futbol. És el centre neuràlgic on es cuina el futbol més admirat del segle XXI.

En els últims mesos, a la Ciutat Esportiva s’ha completat un procés per compartir, en un mateix espai físic, tot el talent del Barça al servei del futbol. La transformació va començar fa anys, amb el trasllat dels equips de futbol base procedents dels camps d’entrenament del Mini. Més tard va començar a ser habitual i regular la presència dels jugadors del primer equip. Amb l’arribada d’Andoni Zubizarreta al Club, també van instal·lar-s’hi els serveis tècnics i el personal administratiu encarregat de la gestió del dia a dia del futbol del Barça, que, al cap d’una temporada, coordina l’activitat relacionada amb prop de 1.200 partits, sense comptar els del primer equip. Des de fa poques setmanes, els Serveis Mèdics, en unes instal·lacions millorades i ampliades, i la residència de La Masia,Centre de Formació Oriol Tort, culminen aquest centre d’excel·lència esportiva.

Pensada com a centre d’entrenament dels equips inferiors del Barça, la Ciutat Esportiva ha anat patint una metamorfosi important des de l’any 2006. El protagonisme dels jugadors del primer equip ha crescut en paral·lel als èxits esportius d’aquest. En la temporada que va entrenar el Barça B, Pep Guardiola va comprovar en primera persona els avantatges d’aquestes instal·lacions de prop de 140.000 metres quadrats. No només per les condicions òptimes de l’espai i dels equipaments, sinó també per la possibilitat de delimitar un espai privat de treball, allunyat dels ulls curiosos que envolten el Camp Nou. A més, sabia que també era la millor manera d’estar al cas del que es cou als equips inferiors, com reconeixia, en roda de premsa, pocs mesos després d’agafar el primer equip: “Els entrenadors del primer equip tenen l’obligació de saber com va el futbol base, perquè és una part important d’aquesta casa. Molts dels que hi ha ara en el primer equip han sortit d’aquí i, per tant, hem d’intentar fer bé les coses per continuar pujant jugadors. És fonamental. És una de les potes de la cadira, sens dubte”.

El 19 gener del 2009, el camp d’entrenament de la Masia, a tocar del Gol Nord del Camp Nou, va cedir definitivament el testimoni al camp 1 de la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí. Però no va ser només un canvi de l’escenari de les sessions de treball de l’equip. Tot l’‘staff’ tècnic, auxiliars i jugadors van mudar-se a l’edifici annex del camp d’entrenament, que es convertia en el veritable centre de l’activitat. Més enllà dels vestidors, és també el lloc on es fan els esmorzars i dinars de l’equip, on s’hi troba la cuina, el gimnàs, la sala dels fisioterapeutes, una altra per als preparadors físics, els despatxos dels tècnics, la sala de material i la sala de vídeo. Tot en dues plantes, incrustat en l’esquelet de les graderies d’un camp on els partits només són d’entrenament.

Des del nou despatx d’Andoni Zubizarreta gairebé s’albira el que passa sobre la gespa on s’entrena l’equip de Pep Guardiola. “Hem ajuntat tots els processos vinculats al futbol en un mateix espai. Intercanviem informació, compartim coneixement. I també ens coneixem millor. Accedim a la informació de manera més ràpida i directa”. Així és com el director de l’Àrea Esportiva resumeix alguns dels avantatges d’aquests canvis recents, que han permès viure encara de més a prop el dia a dia del primer equip. En resum, la moqueta s’ha acostat a la gespa.

La singularitat es treballa

Però al Barça, la responsabilitat sobre el futbol és una mica més complexa. Des de la seva arribada, el director tècnic, que treballa braç a braç amb Narcís Julià, ha volgut també centrar-se en l’organització interna, dotant d’estructura i de contingut una tasca que transcendeix el seguiment de possibles jugadors interessants. La premissa inicial és clara: “El concepte futbolístic no es discuteix, es desenvolupa”. “Tenim una manera de fer i d’entendre el futbol diferent i singular –comenta Zubizarreta-. I el primer equip ho porta a la màxima expressió”. Per transmetre aquesta essència a tots els jugadors del planter, s’han posat en marxa diverses àrees transversals que mantenen una visió global sobre tots els equips. És el cas, per exemple, de l’Àrea de Metodologia, dirigida per Joan Vilà, que analitza les coses singulars que es fan al primer equip per destil·lar-les i traslladarles a la resta d’equips de la casa. En cada etapa formativa, aquests conceptes es treballen de manera específica perquè quan un jugador pugui arribar al primer equip ja les tingui assimilades. Per aconseguir-ho, es treballa també amb els entrenadors i se’ls dota de propostes metodològiques i tecnològiques per analitzar aquests trets d’identitat i poder-los fer evolucionar. “Cerquem talent, però també tenim clar que l’hem de desenvolupar”, apunta el director tècnic.

L’especifitat del joc del Barça també passa per la porteria. Zubizarreta ho sap prou bé. La necessitat de jugar amb criteri amb la pilota als peus, de crear línies de superioritat en la sortida de la pilota, d’actuar de defensa lliure per avortar possibles contraatacs... Són algunes de les exigències que també es treballen de manera conjunta, en tots els equips, sota la supervisió de Juan Carlos Unzué.

L’esforç dedicat a desenvolupar el model no eximeix el Barça de mirar també al seu entorn i, si convé, fitxar nous talents. Aquesta és la tasca de la secretaria tècnica, a càrrec d’Albert Valentín. El rastreig del mercat es traballa d’acord amb tres perfils definits: rendiment immediat, futur i formatiu. En el primer cas, la cerca se centra en el jugador preparat per competir al màxim nivell, al primer equip, que es busca en un mercat d’abast mundial. Pel que fa al jugador de futur, és el que pot incorporar-se al Barça B o al Juvenil, que s’inclou en un àmbit fonamentalment europeu i també estatal. El seguiment d’aquests futurs cracs es fa presencialment –la temporada 2010/11 es van recórrer 360.000 quilòmetres amb aquest objectiu- i també a través de l’‘scouting’ de vídeos, en un departament específic del Club que, a través de programes informàtics especialitzats, alimenta una base de dades de jugadors per donar respostes a les necessitats de cada moment, amb informes digitals amb continguts multimèdia. Gràcies a les noves possibilitats tecnològiques, la informació recollida pels observadors, que s’organitzen per àrees geogràfiques molt disperses, roman en poder del Club, que l’ha centralitzada, ordenada i classificada.

Si baixem un graó, aquesta vocació per detectar jugadors de futur també s’estén al futbol formatiu, que dirigeix Guillermo Amor amb la coordinació d’Albert Puig. En aquest cas es busquen, sobretot en l’àmbit geogràfic de Catalunya, amb extensió a tot l’Estat i, excepcionalment, al mercat internacional, jugadors per als equips de la base que tinguin talent per desenvolupar. És el tercer perfil del tipus de jugadors que busca el FC Barcelona. Un equip de 30 tècnics repartits pel territori espanyol assumeix aquesta tasca específica. Pep Boada és l’encarregat de coordinar aquesta feina i posar ordre en els més de 4.700 informes de jugadors que es van elaborar la temporada passada. Però la tasca del futbol formatiu va molt més enllà de la incorporació de futurs cracs. Després és igualment important saber desenvolupar aquest talent, l’acompanyament formatiu del jugador i la capacitat de crear un entorn estable que es complementi amb el familiar, aspectes que també es tracten de manera específica al FC Barcelona. No és una feina fàcil, sobretot si tenim en compte que es tracta d’un total de 326 futbolistes.

La Masia, la clau de volta

Una petita part d’aquests joves viuen aquest dia a dia des de la Masia, on actualment hi ha 74 residents, 53 dels quals practiquen el futbol. Tots ells han estat els últims a arribar a la Ciutat Esportiva. Després de 32 anys dormint amb el Camp Nou a tocar, els joves esportistes ja estan plenament integrats a Sant Joan Despí, on gaudeixen d’unes instal·lacions de primer nivell, però sobretot de la proximitat a la gespa. Els camps d’entrenaments estan als peus de l’edifici. Els autobusos i els taxis que abans eren necessaris per recórrer els quatre quilòmetres i mig que separen el Camp Nou de la Ciutat Esportiva i arribar a l’entrenament, han passat a la història. “Ara podem ser més eficaços i perdem menys temps amb moltes gestions que afecten els residents”, resumeix Carles Folguera, director de La Masia, Centre de Formació Oriol Tort. Com en el cas de Zubizarreta, també creu que aquest acostament alleugereix la gestió del dia a dia: “El fet d’estar tan a prop és molt més fàcil trobar punts de trobada amb persones d’altres àrees. La comunicació és més ràpida i fluida”. “Hem aconseguit racionalitzar tot el procés. Hem encaixat totes les peces del trencaclosques”, resumeix el màxim responsable de la Masia. 

Fruit d’aquest “salt de qualitat brutal”, ara per exemple, els jugadors del Juvenil poden fer el batxillerat al mateix edifici, en classes adaptades a les seves necessitats curricular. I també els jugadors del Barça B i del Juvenil A, que fan sessió d’entrenament matinal, es troben a la Masia a primera hora compartint esmorzar i rutines que anys més tard seguiran també al primer equip. És un exemple menor, però significatiu, del grau d’evolució del projecte esportiu del Barça, un model admirat i que cada dia que passa genera més interès. No és estrany passejar-se pels camps de la Ciutat Esportiva Joan Gamper i trobar tècnics d’altres clubs o federacions que s’interessen per una manera de fer amb segell propi.  I què és el que més valoren? La resposta és d’Andoni Zubizarreta: “El que més els sorprèn és que aquí es parla de futbol, la senzillesa. Aquí no hi ha coses supèrflues. Aquí fa olor de futbol.”

Els Serveis Mèdics, a peu de camp: Una de les novetats que més agraeixen els esportistes és la nova ubicació dels Serveis Mèdics, que des de l’octubre estan també a la Ciutat Esportiva, a menys de 50 metres del vestidor del primer equip i a tocar de la gespa dels camps d’entrenament. Però les valoracions d’aquest canvi van molt més enllà d’un simple canvi d’ubicació; també hi ha hagut millores en equipaments, amb més prestacions (s’ha doblat la superfície, de 700 a 1.300 metres quadrats) i més qualitat del servei del que fins ara es podia oferir al Camp Nou. Disposen, per exemple, d’equipament nou de suport en diagnòstic per a la imatge (ecografia i radiologia) o d’un espai per fer aportacions de factors de creixement de plasma ric en plaquetes. També hi ha elements de valoració funcional isocinètic d’última generació que serveix per mesurar la força muscular de manera més precisa i una cinta rodant que permet entrenar en situació d’ingravidesa a persones que pateixen patologies al peu, turmell, genoll o maluc.Molts d’aquests serveis, que fins ara es feien fora de les instal·lacions del Barça, en altres centres sanitaris, ara es desenvolupen internament. “Això ens permet que el Club tregui profit del coneixement que es genera amb aquests nous aparells i pugui desenvolupar-lo. Tenim més dades de l’evolució dels nostres esportistes i, a més, podem aplicar-los a tots els equips”, explica Ramon Canal, cap dels Serveis Mèdics, que cobreix al voltant de 2.000 esportistes, comptant tots els equips del Barça, tant del futbol formatiu com de totes les seccions.

PD: Article publicat al número 54 de la Revista Barça

FC Barcelona, la cuina del futbol