Pilota d’Or per a la Masia

Aquesta setmana hem conegut que la FIFA i France Football han arribat a un acord perquè els dos màxims guardons individuals del futbol internacional es fusionin en un de sol. A partir d’aquest mes de desembre, només hi haurà la Pilota d’Or FIFA. D’aquesta manera s’evitaran les lectures diferents que sovint trobàvem entre l’anàlisi dels periodistes (Pilota d’Or) i el que feien els propis jugadors i seleccionadors (FIFA World Player).

Amb aquesta decisió serà més fàcil que tothom es posi d’acord ara en reconèixer, a nivell internacional, el futbol amb el segell de la Masia. És un somni impossible, evidentment; la Pilota d’Or és un guardó individual. Però si alguna cosa s’està demostrant en aquest Mundial és que l’única selecció amb estil propi, definit i reconeixible és l’espanyola. I si en el partit de semifinals hi juguen sis futbolistes formats a la Masia en l’onze titular (Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta i Pedro) és evident qui mereix més reconeixements.

Sense obviar el paper destacat que poden tenir Villa, Del Bosque o el mateix Casillas en la trajectòria de la selecció espanyola a Sud-àfrica, és inqüestionable que l’ADN del Barça marca aquesta selecció. La combinació al primer toc, el joc d’associació, la pressió dels davanters, la sortida de pilota des del darrera o la passada a l’espai són trets característics que qualsevol aficionat culé troba familiars quan veu jugar l’equip de Del Bosque.

Però més enllà de qüestions d’estil, el combinat espanyol també es beneficia de dos aspectes que, sota el meu parer, són decisius i que els aporta indirectament el Barça. El primer és la mentalitat guanyadora d’uns jugadors acostumats a jugar partits de màxima exigència de manera habitual... i de guanyar-los; és a dir, el fet de jugar una semifinal del Mundial (tot i ser un fet únic en la història del futbol espanyol) no suposa cap pressió afegida per a uns jugadors amb un ampli bagatge en aquests escenaris. I segon, els automatismes que ha incorporat la selecció espanyola a través del joc del Barça. M’explico. En ple segle XXI, amb un futbol plenament global i amb plantilles multiracials i políglotes (l’Inter, per exemple, va jugar la final de la Champions sense cap jugador italià a l’equip titular), és gairebé impossible que una selecció incorpori un bloc ampli de jugadors d’un sol club. Ara, però, la singularitat del Barça ho fa possible. Més ben dit, la singularitat de la Masia (i de Guardiola).

Foto: www.fifa.com (Getty Images)

Pilota d’Or per a la Masia