Sergio Busquets, a l’alçada de Ronaldinho

Sí, es tracta d’un titular provocatiu. Volgudament provocatiu. Però també cert. Amb l’espectacular Mundial que ha fet Sergio Busquets, el migcampista català, que avui fa 23 22 anys, acumula un palmarès col·lectiu a l’abast de poquíssims jugadors. I no és cap tòpic: 2 Lligues espanyoles, 1 Lliga de Campions, 1 Copa del Rei, 1 Supercopa d’Espanya, 1 Supercopa d’Europa, 1 Mundial de Clubs i 1 Mundial absolut. Comparant-lo amb Ronaldinho, li falta la Copa Amèrica i la Confederacions, però en canvi el brasiler mai ha gaunyat cap Supercopa d’Europa ni tampoc cap Mundial de Clubs. I em sembla que ara ja tampoc és a temps d’aconseguir-los, especialment si, com sembla, pot acabar al Flamengo.

La comparació entre Ronaldinho i Busquets m’ha vingut al cap sense voler, mentre dinava, de manera casual. Però a mesura que hi pensava, hi creixia l’interès per reflexionar-hi amb una mica més de profunditat. Ni els més agosarats poden retreure el valor que l’arribada de Ronaldinho va significar per al Barça al 2003. Tampoc ningú li pot retrure al Barça que, a l’estiu del 2008, es desfés del jugador brasiler per 24 milions d’euros (potser el Barça no ven tan malament, no?). Cinc anys per transitar del cel a l’infern.

Sempre m’ha fascinat el decliu d’aquest jugador. Evidentment, no com a aficionat culé, perquè vam pagar abastament la seva deixadesa, amb dos títols de Lliga que ara podrien ser del Barça (especialment la Lliga del 2007). Però sí m’han seduït quins poden ser els motius de la decadència personal i professional d’un esportista d’elit del seu nivell (el Canal +, en l’excepcional reportatge ‘La abdicación de un rey’, hi va aprofundir). Un entorn adulador, la falta d’ambició, l’acomodament a la vida fàcil o la soledat personal podrien ser alguna de les explicacions.

En l’altre costat de la comparació, un estil diferent de persona i de futbolista, malgrat que comparteixen un origen humil i havent mamat el futbol des del primer dia. És cert que molt probablement Sergio Busquets mai podrà optar als màxims guardons individuals que sí té Ronaldinho (una Pilota d’Or i dos FIFA World Player, entre els més destacats). No té el talent del brasiler. En canvi, té molts altres valors que l’ajuden a millorar: l’esperit de sacrifici, l’esforç, la capacitat d’escoltar, el treball en equip, la voluntat de millorar, la solidaritat. El millor de tot, és que es tracta de virtuds que també podrien ser vàlides per a Iniesta, Pedro, Xavi, Puyol... No és agosarat dir, doncs, que el segell de la Masia va molt més enllà d’un estil de joc.

Sergio Busquets, a l’alçada de Ronaldinho