Twitter i les eleccions a Can Barça (tres mesos després)

Des de fa uns dies, alguns polítics han començat a seguir-me al meu twitter, ara que la cita del 28 de novembre està a l’horitzó. Aquest fet m’ha semblat curiós, especialment perquè mai tuitejo coses de política ni tampoc mai m’hi he interesat de manera púbica. Aquest fenòmen, m’ha recordat força al que va produir-se a la precampanya de les eleccions del FC Barcelona. El ‘boom 2.0’ era un fet imparable i tots els analistes el tractaven profusament i li donaven una importància destacada en el desenllaç electoral.

Acaben de complir-se tres mesos des de la jornada electoral al FC Barcelona, on Sandro Rosell va obtenir una victòria aclaparadora, i m’ha semblat interessant mirar enrera i veure quin ús en fan actualment els principals precandidats d’aquella comtesa. M’he centrat exclusivament en un breu anàlisi del twitter, el gran descobriment, pel que fa a les xarxes socials, d’aquella precampanya. De fet, molts candidats i també periodistes van començar a fer-se perfils a twitter en aquella època (crec que la primera entrevista de Sandro Rosell en aquesta plataforma hi va contruir decisivament).

Encara no s’han complert els 100 dies des del dia de les votacions, però els resultats* són aclaparadors. Repassem-los:

	Tweets	Seguint	Seguidors	Últim tweet
@sandrorosell	240	1530	15237	15 setembre
@agustibenedito	598	696	732	14 juny
@marcingla	654	1142	1071	15 juny
@jaumeferrer	493	680	724	13 juny
@santisalvat	696	436	365	18 setembre
@jaumeguixa	189	1269	625	11 juny

En aquest anàlisi no he comptabilitzat els comptes que algunes candidatures van crear de manera paral·lela al twitter del precandidat, per seguir també l’actualitat d’aquells dies frenètics. És el cas de @totsFCB, @terceravia2010 o @mesbarcaquemai, que ja fa dies que estan inactius. Aquests casos són força comprensibles, atès que es creen amb un objectiu acotat temporalment.

És més difícil entendre la falta d’actualització en el cas dels twitters, diguem-ne,  personals. És probable que molts dels precandidats hagin oblidat ja les seves aspiracions presidencials, o que considerin que el 2016 és encara massa lluny.

Possiblement, en aquelles setmanes preelectorals no van familiaritzar-se prou amb aquesta eina i no han sabut trobar-li aplicacions posteriors, per a la seva vida privada, pública o professional. De fet, alguns candidats, com el cas de Jaume Ferrer, han tret la fotografia del seu avatar. D’altres, com Marc Ingla, han assumit públicament el control del seu twitter -que durant la campanya era actualitzat pel seu equip- però res més.

Veurem què passa amb aquest fenòmen després del 28N. És probable que es repetixi. Sigui com sigui n’hi ha que seguirem creient que el tema de les xarxes socials no és una moda passatgera.

*El recompte d’aquestes dades va fer-se el 18 de setembre a les 15 hores.

Twitter i les eleccions a Can Barça (tres mesos després)