Han passat prop de 17 anys des de l’últim 5-0 al Camp Nou. Des d’aleshores, el futbol i la premsa han canviat força. El Barça, en canvi, es podria dir que manté la mateixa essència. De fet, aquesta és la lectura que va fer-ne Pep Guardiola al final del partit, quan va dedicar el triomf a Johan Cruyff i Carles Rexach, entrenadors d’aquell memorable Dream Team que ben aviat, si no ho ha fet ja, podria cedir el testimoni de la màxima glòria culé al Barça de Guardiola.
Quan deia que la premsa ha canviat en aquests més de 16 anys no pretenia fer una anàlisi en profunditat. És evident que l’evolució tecnològica, la irrupció d’internet i la consegüent crisi del model de negoci de la premsa escrita són elements clau per entendre aquest canvi. Però, en aquest exercici –barreja de curiositat periodística i afició culé– em quedo amb elements més superficials. Per exemple, aquest: des del 1994 tots els diaris analitzats han canviat o evolucionat la seva capçalera, de manera dràstica o amb petits matisos. Si us sembla, anem a pams i analitzem les portades comparades, mitjà per mitjà.
AS – És, conjuntament amb l’’Avui’ i el ‘Marca’, la publicació on més es nota el canvi de maqueta i l’evolució tecnològica. El titular del 1994, ‘Palizón’, difícilment seria reproduïble ara, on el madridisme de la publicació –encara més accentuat– no permet aquest tipus d'autoflagelacions públiques. Aleshores, ‘As’ pertanyia al Grupo Montiel i encara no era un negoci en mans de Prisa, que va adquirir-lo al 1996.
AVUI – La nit i el dia. Podríem dir que són dos diaris diferents, sota la mateixa marca. També han canviat de propietart. L’’Avui’ ja no té secció d’esports, que des que va comprar-lo el Grup Hermes va quedar integrada dins ‘El 9’, que ara es reparteix com a suplement d’esports.
MUNDO DEPORTIVO – En aquest trajecte de 16 anys ha perdut l’article ‘El’ que precedia aquesta marca centenària. Però, com el Barça, podríem dir que, malgrat el pas dels anys, manté l’essència: el titular és el mateix, un rotund 5-0. Segurament, el fet que el diari estigui en mans del mateix grup editorial –Grupo Godó– i del mateix director –Santi Nolla– ajuda a entendre aquest continuïsme.
LA VANGUARDIA – Com el seu predecessor, pocs canvis. L’èxit esportiu ocupa un espai central de la portada –curiosament amb una foto similar, d’un jugador del Barça amb els braços oberts–, però comparteix protagonisme amb altres temes d’actualitat.
MARCA – Serveix el mateix que he escrit per a l’'As', tant pel titular de portada com pels canvis de propietari com per la seva evolució editorial. Aleshores, la publicació de Recoletos era la referència del periodisme esportiu a l’estat. Ara, en mans d’Unidad Editorial, és una referència del madridisme més militant.
EL PERIÓDICO – La seva aposta pel futbol es manté intacta: tema gairebé únic de portada, titular curt i foto potent. De cara a barraca. Fins i tot la capçalera es la mateixa, però amb justificació a l’esquerra.
SPORT – És un cas curiós: el mateix editor –JM Casanovas–, la mateixa propietat –Grupo Zeta–, però un producte final força diferent. Aquí no hi ha evolució editorial –la seva aposta pel Barça es manté ferma i inalterable des del primer dia–, però sí una clara evolució gràfica.
Després d'aquesta lectura comparada, us deixo amb un recull de les portades de la premsa escrita en què la presència del 5-0 ha tingut una presència més destacada, tant aquí com a l'estranger. Quina us agrada més?
Quan deia que la premsa ha canviat en aquests més de 16 anys no pretenia fer una anàlisi en profunditat. És evident que l’evolució tecnològica, la irrupció d’internet i la consegüent crisi del model de negoci de la premsa escrita són elements clau per entendre aquest canvi. Però, en aquest exercici –barreja de curiositat periodística i afició culé– em quedo amb elements més superficials. Per exemple, aquest: des del 1994 tots els diaris analitzats han canviat o evolucionat la seva capçalera, de manera dràstica o amb petits matisos. Si us sembla, anem a pams i analitzem les portades comparades, mitjà per mitjà.
AS – És, conjuntament amb l’’Avui’ i el ‘Marca’, la publicació on més es nota el canvi de maqueta i l’evolució tecnològica. El titular del 1994, ‘Palizón’, difícilment seria reproduïble ara, on el madridisme de la publicació –encara més accentuat– no permet aquest tipus d'autoflagelacions públiques. Aleshores, ‘As’ pertanyia al Grupo Montiel i encara no era un negoci en mans de Prisa, que va adquirir-lo al 1996.
AVUI – La nit i el dia. Podríem dir que són dos diaris diferents, sota la mateixa marca. També han canviat de propietart. L’’Avui’ ja no té secció d’esports, que des que va comprar-lo el Grup Hermes va quedar integrada dins ‘El 9’, que ara es reparteix com a suplement d’esports.
MUNDO DEPORTIVO – En aquest trajecte de 16 anys ha perdut l’article ‘El’ que precedia aquesta marca centenària. Però, com el Barça, podríem dir que, malgrat el pas dels anys, manté l’essència: el titular és el mateix, un rotund 5-0. Segurament, el fet que el diari estigui en mans del mateix grup editorial –Grupo Godó– i del mateix director –Santi Nolla– ajuda a entendre aquest continuïsme.
LA VANGUARDIA – Com el seu predecessor, pocs canvis. L’èxit esportiu ocupa un espai central de la portada –curiosament amb una foto similar, d’un jugador del Barça amb els braços oberts–, però comparteix protagonisme amb altres temes d’actualitat.
MARCA – Serveix el mateix que he escrit per a l’'As', tant pel titular de portada com pels canvis de propietari com per la seva evolució editorial. Aleshores, la publicació de Recoletos era la referència del periodisme esportiu a l’estat. Ara, en mans d’Unidad Editorial, és una referència del madridisme més militant.
EL PERIÓDICO – La seva aposta pel futbol es manté intacta: tema gairebé únic de portada, titular curt i foto potent. De cara a barraca. Fins i tot la capçalera es la mateixa, però amb justificació a l’esquerra.
SPORT – És un cas curiós: el mateix editor –JM Casanovas–, la mateixa propietat –Grupo Zeta–, però un producte final força diferent. Aquí no hi ha evolució editorial –la seva aposta pel Barça es manté ferma i inalterable des del primer dia–, però sí una clara evolució gràfica.
Després d'aquesta lectura comparada, us deixo amb un recull de les portades de la premsa escrita en què la presència del 5-0 ha tingut una presència més destacada, tant aquí com a l'estranger. Quina us agrada més?
Entrades
