Quin diari va fitxar abans Afellay?

Ho reconec: m’apassiona quan els mitjans disparen els uns contra els altres (amb perdigons i sense apuntar a les parts vitals, que quedi clar). La deformació professional hi deu tenir alguna cosa a veure. I m’agrada, encara més, quan discuteixen per atribuir-se la precocitat a l’hora d’avançar un fitxatge. Ho trobo especialment pervers. Sobretot quan el percentatge d’encert, difícilment supera el 5%, si comptem els noms que a les portades amb força lleugeresa i un cert punt d’interès comercial (està demostrat que les vendes augmenten quan la rumorologia i els noms propis surten a la portada). Recordo que a Rac 1, quan feien el Cafè Baviera, recomptaven al final de l’estiu tots els noms de jugadors que, durant l’època de fitxatges, havien sortit a la premsa vinculats al FC Barcelona. No hi cavien tots ni en 4 plantilles professionals.

La reflexió ve a tomb pel cas d’Ibrahim Afellay. Avui s’ha confirmat que ja hi ha acord entre els dos clubs per al fitxatge del mitjapunta holandès, però va ser dissabte quan la premsa escrita va avançar, fil per randa, que l’acord estava fet entre el Barça i el PSV Eindhoven. Llegint la premsa esportiva de paper a Barcelona, dissabte n’hi havia per sucar-hi pa (n’escloc ‘El 9 Esportiu’, perquè gairebé mai participa en aquest joc). Ben aviat, a les pàgines 2 i 3, tant ‘Mundo Deportivo’ com ‘Sport’ informaven del cas i treien pit del seu ‘descobriment’. Al diari del Grup Godó es podria llegir en un destacat ‘El mejor seguimiento del fichaje, en MD’, mentre que al rotatitu del Zeta asseguraven: ‘Sport, siempre en la pole position de la información’.

Però més enllà del titular, em quedo amb la lletra petita. I, en especial, en la manera de referir-se a la competència, sense citar, esclar. “Pero no se dejen engañar por alguien que se apunte el tanto”, alerten al ‘Sport’, poc abans d’afegir que ells van ser, el passat 27 d’octubre, els primers en posar el nom d’Afellay “en la palestra”; una informació que els lectors de ‘Sport’ han de tenir clar “pese a que algunos persistan en su afán de ponerse medallas”.

En el cas de ‘Mundo Deportivo’, les referències a la competència les signa personalment Francesc Aguilar en un article d’opinió. “Ya lo saben, si lo publica MD pueden apostar por ello y citar. ¡Gracias!”, acaba dient. Tot això, després de recordar “que nuestro diario no engaña, que bebe de buenas fuentes.”

De fet, cap dels dos diaris enganya, però diuen veritats a mitges. Més o menys com quan cadascú interpreta els números de l’OJD o de l’EGM al seu gust (el pròxim 2 de desembre segurament tindrem l’opció de viure un nou episodi).

I què ha dit cada diari en cada cas? Doncs ‘Sport’ assegurava que el 27 d’octubre ja va publicar el nom d’Afellay al seu diari i que van ser els primers a viatjar a Eindhoven i parlar amb el jugador. I ‘Mundo Deportivo’ feia bandera que 20 dies abans, el 7 d’octubre, ja havien obert la portada anunciant “¡Fichaje!”, però sense nom propi. De fet, avançaven que “el Barça meditaba fichar en invierno, después de que Pep hubiese dado permiso a Zubi para peinar el mercado”. I el 5 de novembre “dijimos que Afellay podría venir ya en enero”. Sovint em pregunto si els lectors estan molt interessats en aquesta gestió de l’autopropaganda que fan els mitjans. És informació útil o periodisme per periodistes?

Foto: www.psv.nl (Pics United)

Quin diari va fitxar abans Afellay?