30 d’abr. 2016

Manel Vich, la voz que nunca desafina


Para la mayoría de barcelonistas, la voz de Manel Vich es mucho más próxima y familiar que su imagen. Esta voz, respetada y ceremoniosa, es un vínculo de conexión sentimental que enseguida traslada al Camp Nou, su hábitat natural, y al ritual del fútbol. Es la voz del estadio.

‘Bona nit i benvinguts a l'estadi' (Buenas noches y bienvenidos al estadio). Para cualquier abonado azulgrana, éstas son palabras muy familiares. De hecho, son las que siempre se han escuchado desde que el Barça juega en el Camp Nou. Manel Vich, de 67 años, es su autor y só- lo en tres ocasiones, debido a una intervención quirúrgica y a la boda de su hija, ha faltado a esta cita. En los casi cincuenta años que lleva realizando este trabajo, Vich ha sabido crear el có- digo sonoro propio del Camp Nou: “De la misma manera que en el campo del Betis anuncian las alineaciones con su estilo, en el estadio lo hacemos de otra manera, con el tono que creo que es más apropiado para nuestro público.” El respeto, la educación y la responsabilidad son los ejes fundamentales de este estilo propio de comunicación con los aficionados: "Las cosas se tienen que decir en el tono necesario para que quien te quiera escuchar lo haga con claridad y, al mismo tiempo, que no sea una molestia para quien no le interese." Expresiones como 'atenció si us plau' son inseparables de un partido en el Camp Nou y marcan momentos sonoros que van ligados a su seguimiento en el estadio. Sus palabras sirven para dar las alineaciones, para informar de un cambio o para hacer una llamada de servicio. Pero también para dar paso a un minuto de silencio, unos momentos "muy emotivos" donde el respeto vuelve a ser imprescindible y la proximidad sentimental con el difunto, como en el caso aún reciente del ex-jugador Enric Gensana, convierten este recuerdo “en lo más difícil de mi trabajo”.

En este trabajo tan peculiar, la experiencia es un valor que acompaña a la trayectoria profesional de Vich: “Según cómo digas las cosas puedes calmar o alterar el estado de ánimo de la gente.” Y estas cosas se deben controlar, especialmente cuando el público que escucha puede llegar a los 100.000 espectadores, “una cifra más elevada que la audiencia que tienen muchas radios”, añade. Pese a esta responsabilidad, Vich hace este trabajo “de manera natural”, siguiendo el ritual que comienza dos horas antes de cada partido en la zona de vestuarios, y termina en la cabina situada en la zona de la tribuna. De hecho, Vich nunca ha visto un partido desde la silla de su abono. Una localidad que visitó por primera vez para hacer este reportaje fotográfico. El descubrimiento de rincones y espacios en el recorrido que lo lleva a su silla, en la tercera grada, le sirve para reflexionar sobre su condición de socio, para definir al Barça “como un sentimiento” y para expresar el agradecimiento que siente hacia el club (“desde la Junta de Montal hasta la actual”, detalla) por el hecho de darle la oportunidad de desarrollar un trabajo que ha marcado su vida y que la ha enriquecido “con recuerdos imborrables”. También es difícil olvidar el timbre característico de su voz, un don natural que no ha heredado de ningún familiar pero que tampoco se entrena. Tal vez los cigarrillos de tabaco rubio que fuma habitualmente han ayudado a matizar esta voz, pero no han conseguido que desafine.

Medio siglo con el micrófono

Desde muy joven, Manel Vich tuvo una vinculación especial con el micrófono. Comenzó en el mundo de la radio (la imagen inferior derecha, es un buen ejemplo), pero su trayectoria no estuvo tan ligada a este medio como él hubiese querido. Profesionalmente se dedicó al mundo del textil (ahora está jubilado), pero gracias al Barça ha podido mantener esta vinculación especial con el fútbol y con el micrófono. Ya queda muy lejos el día de su debut, en Las Corts, cuando Ricard Combas (“el abuelo Combas”, puntualiza con un sentimiento de gratitud) le pidió que se dirigiese al público del estadio en nombre del Barça. Era el 10 de septiembre del 58, con motivo del partido de homenaje a César, que entonces entrenaba al Elche, cuando Vich, con sólo 20 años, hizo su debut como 'speaker' oficial del club. Esta primera experiencia tuvo continuidad en los partidos del Camp Nou y se ha alargado hasta hoy con “la ilusión de poder celebrar el cincuentenario” siendo 'la voz del estadio'. En todos estos años, que le han permitido establecer amistad con jugadores de todas las épocas, el Barça-Madrid del 2000, con Figo vestido de blanco, tiene un lugar destacado en el anecdotario. Todo el mundo recuerda aquellos segundos de pausa después de pronunciar el nombre del jugador portugués. En Madrid lo tildaron de "provocador nacional", pero ni estos adjetivos fuera de lugar han servido para desacreditar a una personalidad del barcelonismo.

Article publicat al número 18 de la Revista Barça, el desembre de 2005. Pulico l'article en castellà, perquè no he trobat la versió catalana. Fotos: Miguel Ruiz (a dalt) i arxiu familiar Manel Vich.

Share/Bookmark

8 de març 2016

La premsa esportiva analitza el Periscope de Piqué

És segurament el jugador que millor entén les xarxes socials. I amb Periscope ho ha tornat a demostrar. Gerard Piqué ha posat de moda aquesta aplicació, que ja fa gairebé un any que es va donar a conèixer dela mà de Twitter. Moltes ‘celebrities’ i organitzacions n’havien fet ús prèviament (el Barça va estrenar-la coincidint amb les celebracions a la gespa de l’estadi Olímpic de Berlín), però ha estat el jugador blaugrana qui millor ha sabut connectar amb els usuaris. El fenomen ha estat especialment analitzat per la premsa esportiva, que va des de la crítica al Club i de vegades al jugador fins a l’autocrítica cap al sector dels mitjans. Aquests són alguns dels articles d’opinió que s’han escrit sobre el cas (si en trobeu més, agrairé que me’ls feu arribar):

La Revolución Piqué – Dagoberto Escorcia (Mundo Deportivo)
El Periscope – Àlex Santos (L’Esportiu de Catalunya)
El Periscope de Piqué – Santi Nolla (Mundo Deportivo)
El poder de los jugadores – Ernest Folch (Sport)
El Periscope de Piqué va más allá – Miguel Rico (Mundo Deportivo)
Periscope en el búnker – Raül Llimós (Mundo Deportivo)
Piqué saca el periscopio – Pere Mas (Sport)
El ‘Piquescope’ – Francisco Cabezas (El Mundo)
Veo, veo - Carme Barceló (Sport)


Share/Bookmark

7 de gen. 2015

#JeSuisCharlie Homenatge amb forma de vinyeta


Aquest és un resum de les vinyetes, dibuixos i il·lustracions que s'han publicat després de l'afusellament de 12 persones a la seu de la publicació Charlie Hebdo.

He intentat recopilar-les a través de la font original que les ha publicat, ja sigui el propi autor del dibuix o del mitjà per al que treballa. En alguns casos no ha estat possible.

Serveixi d'homenatge per a les 12 víctimes d'aquest dimecres 7 de gener a París.

Share/Bookmark

21 d’oct. 2014

Balanç digital del FC Barcelona a la temporada 2013/14

La plataforma digital del FC Barcelona es consolida com la referència imprescindible d’actualitat i entreteniment per a tots els aficionats blaugrana. Els 68 milions d’usuaris únics certifiquen aquesta afirmació en una temporada en què s’ha ampliat fins a nou els idiomes en què es pot accedir als continguts sobre el Barça. L’arribada de Neymar Jr ha estat acompanyada de l’estrena de la versió en portuguès, que es pot consultar a www.fcbarcelona.com.br, i que se suma a les versions en català, espanyol, anglès, xinès, japonès, indonesi, àrab i francès. La vocació global del Club s’ha vist reforçada amb més continguts adaptats a les singularitats de cada territori i amb un redisseny de la pàgina principal.


Amb el desig de convertir-se en un punt de trobada dels aficionats blaugrana de tot el món, també s’ha posat en marxa el projecte Barça Fans. En aquest espai
s’ofereix contingut exclusiu, la possibilitat de participar en promocions i gaudir de beneficis. Per accedir-hi, només cal registrar-se de manera gratuïta.
L’aposta pels continguts àudiovisuals de proximitat en el dia a dia dels futbolistes del primer equip ha estat una de les tendències que han tingut més bona acollida. Ho demostren els 87 milions de reproduccions que s’han comptabilitzat en el canal de Youtube del FC Barcelona en aquests 12 mesos, on ha destacat el vídeo que mostrava les interioritats d’un clàssic de Lliga al Camp Nou, amb més de dos milions de visites. A més, s’han incorporat noves narratives multimèdia, amb infogràfics i l’ús d’eines de curació de continguts, especialment procedent de les xarxes socials. I és que el FC Barcelona continua sent el número 1 mundial en aquest àmbit, amb més de 126 milions de seguidors acumulats a totes les plataformes. El lideratge entre els clubs esportius de tot el món, incloses les franquícies nord-americanes, ha continuat a Facebook, Twitter, Instagram i Youtube, entre d’altres. Aquest creixement s’ha vist afavorit per la presència a Line i a Sina Weibo, dues xarxes socials nascudes al continent asiàtic.


Durant aquesta temporada, el FC Barcelona, que vol garantir un accés universal a la seva informació per a tots els usuaris, s’ha convertit en el primer club esportiu europeu que obté la certificació AA d’accessibilitat. La pàgina principal ha estat optimitzada per afavorir l’accés als col·lectius discapacitats que tenen dificultats d'accés a la informació. En el cas de les persones amb discapacitats auditives, s’han traduït al llenguatge dels signes els principals vídeos de la història i serveis del Club. També s’ha fet que el lloc web del Club sigui compatible amb els programaris d'interpretació web per a persones amb discapacitat visual i s’ha facilitat la navegació a través del teclat per persones amb discapacitats físiques i/o mobilitat reduïda.


En paral·lel a tots aquests canvis, el Club ha realitzat un gran esforç i ha aplicat els principis del disseny web responsive que fan que la web sigui també adaptativa en tots els idiomes que es publica a qualsevol tipus de dispositiu ja sigui mòbil, ordinador o tablet. Aquest pas endavant és especialment rellevant si tenim en compte els canvis d’hàbits de consum digital: durant l’exercici 2013/14, un 44% dels usuaris han accedit al lloc web a través de telèfons intel·ligents o tablets, molt per sobre del 24% de la temporada anterior. Tenint en compte aquesta tendència, el Club ha desenvolupat una nova aplicació (en català, castellà i anglès) que permet gestionar de la millor manera el servei Seient Lliure. Amb aquesta ‘app’, els socis poden alliberar el seu seient al Camp Nou i també al Palau (bàsquet) de la forma més fàcil i còmoda possible. En cas de canvi de plans, l’aplicació també permet recuperar l’alliberació. En les primeres setmanes de funcionament, el 15% dels seients alliberats ja es van tramitar a través d’aquest nou canal. De la mateixa manera, també ha tingut una gran acollida la venda d’entrades a través de mòbil, que a partir del mes d’abril va presentar una interfície molt millorada i adaptada als nous usos.


També creix l’ús que els socis del Barça fan de la web per relacionar-se amb el Club i fer els tràmits (canvis de nom, domicili, compte bancari...) de manera online. El 31% d’aquestes gestions ja es fan a través de la web, enlloc de fer-les de manera presencial a l’OAB, una tendència que també creix respecte de la temporada 2012/13 (23%).

PD: Text publicat dins de l'apartat de Mitjans de Comunicació, a la memòria del FC Barcelona 2013/14

Share/Bookmark

18 de juny 2014

L’estratègia digital del Barça, en 10 punts

“No estem en una època de canvis, sinó en un canvi d’època. Ara vivim una revolució social, on la tecnologia es una eina, però l’epicentre és la persona.” Amb aquesta frase començava Didac Lee (@didaclee) la xerrada que va fer en el marc de les trobades #appletreebytes que organitza Apple Tree Communications. A partir d’aquesta xerrada, de menys d’una hora, que es pot recuperar a Youtube, he intentat resumir, a través de les paraules de Dídac Lee, 10 punts clau de l’estratègia digital del FC Barcelona. Són aquests:

La revolució digital: “La digitalització d’una companyia va molt més enllà de la tecnologia i els processos, és una revolució dins de l’empresa. No es tracta de tenir un departament digital cada cop més nombrós i prou, sinó de tenir caps de projecte digitals a tots els departaments del Club, treballant de manera col·laborativa. Ens agrada treballar també amb ‘start-ups’ externes, que s’adaptin a les nostres necessitats de manera àgil.”
“No hem de tenir por a l’errada, tot i que és complicat en una gran corporació (com el Barça). Hem de fer prova i error tantes vegades com puguis, perquè en temes digitals ningú té la veritat absoluta. Una cosa bona és que, en el món digital, si fas una errada la pots corregir de manera ràpida.”

Disponibilitat total 24/7: “(Al Barça) Estem connectats 24 hores i 7 dies a la setmana. Com passa a qualsevol companyia ‘cloud’. Dormim poc. Tenim la mentalitat aquesta i això et permet estar sempre atent per gestionar qualsevol crisi digital.”

La tecnologia al servei de les persones: “Per al Club, el cost de fer físicament un tràmit per a un soci (canvi d’un codi postal, del compte corrent..) és de 12 euros i, en canvi, per via online és d’un euro. Avui, entre un 30 i un 40% dels tràmits es fa ja a través d’internet. El 20% de les alliberacions a través del Seient Lliure es fa a través de l’app que ha dissenyat el Club.”

Hibridació de negocis, també al FC Barcelona: “En el Barça, des del punt conceptual de negoci, fa deu anys vam passar de ser un club de futbol a una empresa d’entreteniment. Ara sembla que estem més a prop de ser una empresa de comunicació per la nostra presència potent a les xarxes i mitjans socials. Cada cop, els negocis evolucionen i són híbrids; la tecnologia accelera aquesta transformació.”

Contingut, contingut i més contingut: “Els grans canals socials volen estar a prop dels generadors de continguts. És una simbiosi. Com millor ens tractin, millor els tractarem i viceversa. Passa amb Facebook, Youtube... Aquest negoci va de generació de continguts: més continguts, més qualitat i més personalització en funció de la segmentació, és igual a més èxit. Hem de fer continguts enfocats a l’entreteniment, explicats de forma diferent i pensats de manera més global.”

Fans vs clients: “Els clubs esportius, enlloc de tenir clients, tenim fans o seguidors. També passa amb Apple, Halrey Davidsson, el Vaticà... Estem més a prop de tenir seguidors que una marca comercial convencional. Nosaltres juguem amb aquest avantatge. Una marca comercial ha d’invertir molts diners en la construcció de marca per crear un vincle emocional entre el seu client i ells, per aconseguir que el client es converteixi en un fan. En canvi, nosaltres tenim això per definició. El nostre repte, en canvi, és aconseguir que aquests fans, uns 300 milions a tot el món, es converteixin en futurs clients.”

La fase de monetització: “L’impacte digital en el compte de resultats del Barça cada cop és més important. Tenir followers està molt bé, però hem d’anar més enllà. En el tema digital, al Barça hem viscut dues etapes: primer, la generació d’audiència i, segon, l’engagement. Ara estem en la fase de monetització.”

El social CRM: “El social CRM em té fascinat, és un dels nostres principals reptes. És una gran base de dades, amb els nostres fans a tot el món (vegeu el projecte Barça Fans). El negoci futur de la nostra organització dependrà en gran part d’això. Es tracta de fer màrqueting ‘just in time’: produir un producte a mida dels nostres consumidors en un lloc concret. La digitalització et permet arribar al consumidor en qualsevol lloc, però també conèixer-lo millor.”

Els jugadors-ambaixadors: “Els jugadors són una extensió de la nostra marca. Són els principals ambaixadors i els altaveus de la nostra marca i estan integrats en el nostre ecosistema. L’estratègia digital del Barça no és una unitat, sinó és un ecosistema organitzat en xarxa, que es retroalimenta i és permeable, on les coses van i tornen. És una de les claus de l’èxit.”

Estratègia fast follower: “Quan tens una marca que té un lideratge, és una bona estratègia ser el ‘fast follower’. Si veus que algú fa una cosa interessant i tu ho fas ràpid, per la potència que tens de marca, el superes. Som els primer en estar no sé on? De vegades sí, i d’altres no. Si hi estem, bé; i si no, no ens obsessionem. Dit això, també hem estat ‘first movers’ en molts llocs. Però no pel fet de fer-ho primer, ho faràs millor.”

Foto: Dídac Lee, amb la imatge dels 100 milions de seguidors del Barça a les xarxes socials (Germán Parga-FCB).

Share/Bookmark