El mercat de fitxatges dels periodistes esportius catalans

La marxa de Paco González i de Pepe Domingo Castaño a la Cope, després de 18 anys amb el Carrusel Deportivo de la SER, han suposat una sotragada espectacular al panorama dels mitjans esportius a l'Estat espanyol, especialment en l'àmbit radiofònic. Com era de preveure, això també ha afectat, de manera directa o indirecta, a un nombrós grup de periodistes catalans.

Avui que es tanca el mercat de fitxatges de futbol (una excusa com qualsevol altra), he intentat resumir en aquest post els canvis que s'han produït durant aquest estiu i que afecten a periodistes catalans que es dediquen (o s'han dedicat) a la premsa esportiva. El balanç és aquest, pendent d'algun nom que m'hagi pogut deixar i que estaré encantat d'incloure si me'l feu saber:

Cope: Manolo Oliveros (SER), Tomas Guasch (AS), Sònia Sanz (Barça TV), Joan Batllori (COM), Quique Iglesias (SER) i Dani Senabre (ex SER).

As: Santi Giménez (Sport).

Intereconomia TV: Quim Domènech (Punto Radio).

Ona FM: Miquel Agut (Barça TV), Ivan Álvarez (Cope) i David Guerrero (http://www.esportiu.cat/).

Rac 1: Eduard Pujol (Barça TV).
RCD Espanyol (Comunicació): Andrés Merello (Efe).

A més, també cal tenir present que Laura Martínez, fins ara cap d'Esports de Ràdio Barcelona / Ona FM, ha passat a dirigir els esports de la SER des de Madrid. Edu Polo ha ocupat la responsabilitat que fins ara tenia Laura Martínez. També a Rac 1 han canviat la direcció d'esports, que passa de Xavi Puig a Raül Llimós. Pel que fa a Mundo Deportivo, han recuperat a Joanjo Pallàs, redactor en cap, després d'un any a Suècia. A banda d'aquests noms, també s'ha produït ascensos interns en diversos mitjans degut a aquest moviment de peces, però que no estan detallats en aquest article.
M'ajudeu a completar la llista?

PD: Gràcies a les aportacions de Sergi Sabaté (http://www.sergisabate.cat/) i Paco Ávila (http://www.guso.lacoctelera.net/) .

El mercat de fitxatges dels periodistes esportius catalans

Gira asiàtica (i III): periodisme 2.0 a la Xina

Amb aquest article tanco la sèrie de la gira asiàtica de només tres capítols, malgrat que m’hauria agradat que hagués tingut un mínim de 7 capítols. El cert és que a la Xina és difícil mantenir un perfil 2.0 amb cara i ulls: no pots accedir a Blogspot, Twitter, Youtube, Facebook, Twitpic, Flickr... Ni tampoc a d’altres aplicacions on-line que et permetin gestionar els teus perfils digitals, com ara Hootsuite, la meva eina habitual.

Sort he tingut que he pogut anar piulant amb la Blackberry, gràcies a una aplicació que tenia instal·lada abans d’arribar a Pequín. Em sembla que era l’únic periodista dels que viatjàvem amb l’equip que hi podia accedir (també ho feia el directiu @didaclee). Amb aquestes limitacions per a la resta de periodistes, he intentat ser més actiu amb les actualitzacions (fet que, per cert, també m’ha permès incrementar els followers per sobre de la mitjana) i explicar notícies i curiositats d’una gira força accidentada (la participació de Messi al partit de Corea, el desenllaç del cas Cesc, el conflicte dels internacionals espanyols...). 

En absència de Youtube, sort n’he tingut de Twitvid, una aplicació que m’ha permès donar sortida a alguns vídeos sobre alguna petita interioritat de la gira. M’ha sorprès també la gran quantitat de mostres de gratitut que he rebut d’alguns followers, força interessats per trobar a la xarxa una altra font d’informació complementària sobre la gira, a banda de les habituals (com per exemple, la web del club, on hi he abocat la majoria dels esforços).

Comptat i debatut, el balanç 2.0 de la gira és força satisfactori, malgrat aquestes dificultats tècniques (o n’hauríem de dir polítiques?). Però aquests impediments no han estat els més destacats. De fet, a la Xina, els periodistes forans fan més nosa que servei al govern xinès, com he pogut comprovar amb alguna xerrada amb corresponsals catalans a Pequín. 

Amb tot, tampoc calien gaires explicacions complementàries: només arribar vam comprovar ‘in situ’ com es quedaven fora del país tres periodistes de Cuatro perquè tenien el visat caducat per només una hora i mitja. Els van fer dormir a l’aeroport i els van enviar a l’endemà cap a Hong Kong, la destinació més pròxima on es podia accedir sense visat... Amb aquest avís, quedava clar d’entrada que l’estada a la Xina no seria còmoda. 

PD: Les fotos superior i inferior són del Miguel Ruiz. La del mig és meva.

Gira asiàtica (i III): periodisme 2.0 a la Xina

Gira asiàtica (II): Messi, Messi i Messi

L’actual Pilota d’Or ha estat el protagonista de la jornada. Fins a tres vegades: matí, tarda i nit. Primer en un acte promocional amb Herbalife, rodejat de nens que volien tocar de prop el seu ídol o com a mínim endur-se una fotografia signada.

A la tarda, a la sala de premsa. Ell no hi ha comparegut, però el seu nom ha acaparat el protagonisme, en boca de Guardiola. El tècnic del Barça ha estat rotund per justificar l’absència de l’argentí en el partit contra el combinat de la K-League: “En principi no jugarà. Només ha fet un entrenament. No està per competir. Que jugui demà és un risc. Si juga, no podrà competir. Si estigués bé jugaria. Amb només un entreno no podem arriscar.” L’anunci de Guardiola, un cop traduït al coreà, ha estat demolidor per als periodistes coreans, que han reaccionat decebuts a l’uníson, mentre els periodistes catalans ens ho miràvem amb una mica de distància.

Un cop finalitzada la roda de premsa, un membre de l’organització del partit ha informat, a la mateixa roda de premsa, que el FC Barcelona tenia l’obligació contractual de fer jugar Messi com a mínim mitja hora, amb una penalització econòmica en cas d’incompliment. Al mateix temps que això passava, Messi despertava l’admiració dels prop de 2.000 aficionats que hi havia a l'entrenament al Sangam World Cup Stadium. Cada cop que tocava la pilota, un ‘ooohhhh’ se sentia a les grades. Exactament el mateix que s’havia sentit a la sala de premsa, però amb un sentit totalment diferent.

A la nit, el protagonisme de Messi s’ha traslladat fins al Mayfield hotel & resort de Seül on es troba allotjat l’equip. El promotor del partit s’hi ha presentat per parlar amb els responsables del club i demanar explicacions. Amb la ja coneguda absència dels internacionals espanyols, la no presència de Messi al partit era, segons el seu parer, del tot injustificable. Fins i tot, una qüestió d’honor. Ha calgut esperar fins ben entrada la mitjanit per pactar un acord i un comunicat. Messi jugarà.

Gira asiàtica (II): Messi, Messi i Messi

Gira asiàtica (I): dos dies en un

La primera jornada d’una gira sempre és la més llarga. I a Corea no ha estat cap excepció. Per curiositat, quan em vaig llevar diumenge, dia 1, abans de marxar cap a l’aeroport vaig posar el cronòmetre en marxa per saber quina estona estaria fins que tornés al llit, en aquest cas ja a Seül, el dia 2. El resultat és contundent: 33 hores. I què hem fet en tota aquesta estona?
 

Després de sortir amb dues hores de retard, el viatge ha ocupat més d’un terç de la maratoniana jornada. Han estat 12 hores de vol per dormir, veure pel·lícules, xerrar, jugar als jocs multimèdia de l’avió i per menjar. Els de Turkish Airlines són molt generosos en temes gastronòmics: ens han rebut amb una copa de cava i una capsa de bombons, i han continuat amb una bossa d’avellanes (turques, es clar!), un àpat complet (dos plats i postres), un gelat Haagen-Dazs, més fruits secs, una parell d’entrepans i dos porcions de pastís, un altra àpat complet...

A l’arribada a l’aeroport (amb una diferència horària de +7), molta xafogor i presència massiva d’aficionats a la caça de Messi. No sé què hauria passat si també haguessin vingut els mundialistes espanyols, però està clar que l’argentí és la referència mediàtica indiscutible d’aquesta gira. En un segon nivell, Ibra i Guardiola comparteixen protagonisme.

La bona notícia del dia ha estat que estarem al mateix hotel que els jugadors. Normalment ens allotgem a l’hotel de la premsa, que sempre està una mica allunyat del dels jugadors, que després de l’entrenament és el veritable centre de l’activitat. De fet, la gran majoria d’actes promocionals s’organitzen en el mateix allotjament dels jugadors. I si coincidim en el mateix escenari, tot és més àgil i ràpid: puges a l’habitació i ja pots començar a escriure, sense necessitat de perdre hores innecessàries a l’autocar d’hotel a hotel. A més, també pots compartir experiències al final de la jornada amb la resta d’empleats del club. Com a contrapartida, perds la vinculació i contacte amb la resta de mitjans i periodistes, sobre el dia a dia i sobre el tractament de la informació.
 

La roda de premsa és un bon lloc per reprendre aquest contacte amb els periodistes catalans. El que passa és que aquestes conferències de premsa de les gires tenen un punt frikie molt accentuat. En primer lloc, per la presència de periodistes locals interessats en temes força banals. A Messi, per exemple, li han preguntat què ha pensat quan veia Corea des de l’avió, per què li va picar l’ullet a un jugador coreà durant el Mundial o que recomanaria als jugadors de futbol que són baixes i que volen començar a practicar aquest esport... Si això hi sumem l’handicap de la traducció i una certa desgana dels protagonistes, el resultat de tot plegat us el podeu imaginar.

Gira asiàtica (I): dos dies en un