La primera jornada d’una gira sempre és la més llarga. I a Corea no ha estat cap excepció. Per curiositat, quan em vaig llevar diumenge, dia 1, abans de marxar cap a l’aeroport vaig posar el cronòmetre en marxa per saber quina estona estaria fins que tornés al llit, en aquest cas ja a Seül, el dia 2. El resultat és contundent: 33 hores. I què hem fet en tota aquesta estona?
Després de sortir amb dues hores de retard, el viatge ha ocupat més d’un terç de la maratoniana jornada. Han estat 12 hores de vol per dormir, veure pel·lícules, xerrar, jugar als jocs multimèdia de l’avió i per menjar. Els de Turkish Airlines són molt generosos en temes gastronòmics: ens han rebut amb una copa de cava i una capsa de bombons, i han continuat amb una bossa d’avellanes (turques, es clar!), un àpat complet (dos plats i postres), un gelat Haagen-Dazs, més fruits secs, una parell d’entrepans i dos porcions de pastís, un altra àpat complet...
A l’arribada a l’aeroport (amb una diferència horària de +7), molta xafogor i presència massiva d’aficionats a la caça de Messi. No sé què hauria passat si també haguessin vingut els mundialistes espanyols, però està clar que l’argentí és la referència mediàtica indiscutible d’aquesta gira. En un segon nivell, Ibra i Guardiola comparteixen protagonisme.
La bona notícia del dia ha estat que estarem al mateix hotel que els jugadors. Normalment ens allotgem a l’hotel de la premsa, que sempre està una mica allunyat del dels jugadors, que després de l’entrenament és el veritable centre de l’activitat. De fet, la gran majoria d’actes promocionals s’organitzen en el mateix allotjament dels jugadors. I si coincidim en el mateix escenari, tot és més àgil i ràpid: puges a l’habitació i ja pots començar a escriure, sense necessitat de perdre hores innecessàries a l’autocar d’hotel a hotel. A més, també pots compartir experiències al final de la jornada amb la resta d’empleats del club. Com a contrapartida, perds la vinculació i contacte amb la resta de mitjans i periodistes, sobre el dia a dia i sobre el tractament de la informació.
La roda de premsa és un bon lloc per reprendre aquest contacte amb els periodistes catalans. El que passa és que aquestes conferències de premsa de les gires tenen un punt frikie molt accentuat. En primer lloc, per la presència de periodistes locals interessats en temes força banals. A Messi, per exemple, li han preguntat què ha pensat quan veia Corea des de l’avió, per què li va picar l’ullet a un jugador coreà durant el Mundial o que recomanaria als jugadors de futbol que són baixes i que volen començar a practicar aquest esport... Si això hi sumem l’handicap de la traducció i una certa desgana dels protagonistes, el resultat de tot plegat us el podeu imaginar.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada