Necrològica de 'BARÇA CAMP NOU'

Aquest dijous hem conegut la mort el diari 'BARÇA CAMP NOU'. Amb 5 anys acabats de fer, la publicació del FC Barcelona ens ha deixat de manera sobtada, sense avisar. Potser per aquest fet, la pèrdua és més dolorosa. 'BARÇA CAMP NOU' era fill legítim del Barça, nascut a les mateixes oficines de l’avinguda Arístides Maillol. Deixa un cosí germà, la Revista 'BARÇA' desconsolat, així com milers de fidels seguidors desorientats, que quan arribin al Camp Nou hauran de trobar aixopluc en altres publicacions que diuen que són del Barça i que no ho són.

Com en altres casos, la situació econòmica de la família, explica aquesta irreparable pèrdua. De fet, un parell d’anys abans, la mort també va apropar-se, encuriosida, a 'BARÇA CAMP NOU'. En aquell cas, però, la situació financera no era l’excusa. N’hi havia que no el volien tornar a veure amb vida perquè deien que no l’utilitzaven per a la seva finalitat principal (ser llegit), sinó com a eina per mostrar el malestar general del poble contra la gent mudada de la zona noble de l’estadi. En aquell cas, el comportament professional dels metges que van atendre 'BARÇA CAMP NOU' de manera immediata van allargar la seva trajectòria vital.

En tots aquests anys de vida, 'BARÇA CAMP NOU' ha viscut amb honradesa i professionalitat, malgrat la seva gratuïtat. A diferència d’altres casos, l’absència de preu no estava renyida amb la qualitat. Sempre anava ben mudat, amb pas ferm però no altiu, mirant sense enveja els seus competidors, però a la seva mateixa alçada. En 111 edicions, ha complert amb escreix les seves principals funcions: oferir una veu pròpia a la família emmig del soroll mediàtic constant que l’envolta (i que seguirà envoltant-la); convertir-se en un canal directe d’informació amb els abonats, la part de la família que fa més anys que viu a l’estadi; servir d’actiu de patrocini perquè la família obtingui ingressos econòmics per altres vies; i explicar les coses com ningú més no farà.

Per als que hem conviscut amb 'BARÇA CAMP NOU' des que vam veure’l néixer, la tristor i la nostàlgia es barregen amb una certa impotència. Som de la família i estem una mica abatuts. Vam estar sempre al seu costat, però mai vam tenir la sensació que ens podia deixar. I quan vam vere que començava a tancar els ulls era ja massa tard.

No hi haurà cerimònia fúnebre de comiat. Descansi en pau. 

PD: Aquí teniu l'accés a la descàrrega en pdf dels 111 exemplars editats. La primera imatge correspona la primera portada i la segona, a l'última. L'última foto és un recull de les 100 primeres portades de 'BARÇA CAMP NOU'.

Necrològica de 'BARÇA CAMP NOU'