Avui fa 50 anys d’aquesta portada. És en blanc i negre, com el futbol (i la vida) d’aquella època. Buscant informació per preparar la festa de la Pilota d’Or del pròxim 10 de gener, la casualitat m’ha obert un ‘link’ mental amb aquesta publicació. És la portada que BARÇA li va dedicar a Luis Suárez, tot just es va saber que ‘France Football’ li va atorgar la Pilota d’Or. Han passat 50 anys, el trofeu era més petit i tenia molt menys or, però cap jugador espanyol ha tornat a repetir la fita. Sembla que ara, cinc dècades després, un altre jugador del Barça li prendrà el relleu al ‘gallego de oro’.
La curiositat m’ha conduït a llegir aquell text periodístic, obra de les principals referències en la matèria de l’època, un treball coral a mans de Barnils, Ibáñez Escofet, Duran, Ichaso, Sáenz Guerrero i Morera Falcó. Sigui dit: un exemple de recursos humans i de talent en equip, una ‘rara avis’ en el periodisme contemporani.
Suárez tenia aleshores 25 anys i era, conjuntament amb Kubala, una de les referències d’un equip que a l’estiu havia perdut l’ideòleg de la banqueta: Helenio Herrera. La història ens permet saber que aquells mesos van ser també l’inici de la decadència; els primers mesos d’una de les etapes més fosques de la història esportiva del Barça. Una travessia sense Lligues que no s’acabaria fins a l’arribada de Johan Cruyff, a la temporada 1973/74.
El desenllaç de l’entrevista no convida al pesismisme, però. Cap retret a Kubala, cap mala paraula de l’equip ni de l’entrenador (Ljubisa Brocic) i, fins i tot, una proclama de permanència que, al final, no es va complir: “Llevo siete años en el Barcelona y me gustaría acabar aquí mi actividad deportiva.” De tots és sabut que finalment va marxar a l’Inter de Milà per 25 milions de pessetes, una quantitat exhorbitada per a l’època però absolutament malaguanyada per al destí del Barça. Sigui com sigui, l’entrevista és una delícia: futbol en estat pur i alguns apunts de vida personal. Ni conspiracions arbitrals, ni campanyes mediàtiques, ni debats superflus originats a les sales de premsa, espais que d’altra banda no tenien lloc als diccionaris de l’època. És l’art de la pregunta directa i de les respostes intel·ligents. Un exemple:
-¿Novia?
-“Por ahora no. O las mujeres me han marcado mal o las he driblado bien”.
El famós debat entre suaristes i kubalistes va driblar Suárez de la continuïtat al Barça. 5o anys després, afortunadament per al futbol i per al Barça, els debats no estan al terreny de joc. Ni a la banqueta. Benvolgut sigui, doncs, el soroll mediàtic que sobrevola l’estadi, perquè a la gespa només parla el Barça.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada