Messi, d’Ujfalusi a la Pilota d’Or

Com passa sovint en el món del futbol, i també en el Barça, el debat és intens i abraonat. Ho hem tornat a viure amb l’elecció de Leo Messi com a Pilota d’Or del 2010. Per ser més exactes, el debat s’ha generat sobretot perquè Iniesta i Xavi s’han quedat sense el reconeixement de la FIFA, precisament l’any en què la seva aportació va ser decisiva perquè Espanya aconseguís el Mundial 2010. Aquest fet, barrejat amb una mica de passió identitària –cada cop més present en el món de l’esport-, ha generat algunes portades de premsa escrita força curioses. De fet, en algunes portades de la premsa estatal, la presència de Messi és gairebé testimonial. En d’altres, senzillament grotesca. És cert que la ‘competència’ informativa amb la treva d’ETA no l’ha ajudat a sobresortir encara més, tot i que l’elecció de l’argentí va tenir un alt grau de sorpresa.



En tot cas, m’ha semblat curiós que Messi ocupés gairebé més espai a les portades de la premsa fa uns mesos, l’endemà de la brutal entrada d’Ujfalusi, que no pas aquest dimarts dia 11 de gener, quan ha estat a l’epicentre de la informació esportiva. Aleshores, ja vaig destacar en un post el tractament que en feia la premsa. La incertesa sobre l’abast exacte de la lesió, la rellevància del jugador lesionat i, perquè no dir-ho, l’espectacular foto de Diego G. Souto (Marca), on es veia el moment exacte de l’entrada d’Ujfalusi, segurament van contribuir a donar-li al tema una rellevància mediàtica brutal. 

El debat sobre què és notícia té tantes lectures com periodistes hi ha. Però aquestes visions diferents, amb Messi de protagonista, m’han semblat especialment significatives.

Messi, d’Ujfalusi a la Pilota d’Or