Feia temps que volia fer-ho, però no ha estat fins aquest 2010 que vaig posar en marxa aquest bloc. No es fàcil mantenir una activitat regular com a blogger i compatibilitzar-ho amb la feina (especialment en un any complex com aquest) i la vida familiar (una dona, dues filles petites i una gossa). Però paga la pena l’esforç, encara que s’alimenti a base d’hores de son a la matinada, el moment més tranquil del dia.Després de 45 posts al 2010, he volgut que el primer de 2011 servís per fer una mica de balanç: he fet una llista del 5 articles que han tingut més lectures, segons les estadístiques de Google. Gairebé tots pertanyen a la part final de l’any, no sé si perquè estava més inspirat, perquè el blog era cada cop més conegut o perquè he après una mica més a fer que els continguts corrin degudament per la xarxa. Els cinc articles, per ordre de major a menor interès, són els següents:
- El 5-0 a la premsa escrita: de 1994 al 2010 (31 de novembre)
- El mercat de fitxatges dels periodistes esportius (31 d’agost)
- El discurs de Ramon Besa sobre Ricard Maxenchs (26 de desembre)
- Rellegint Luis Suárez, 50 anys després (16 de desembre)
- Periodisme esportiu: ètica i... estètica (I) (18 de desembre)
Inicialment em vaig plantejar el bloc com una manera de tafanejar i com una plataforma d’entrenament per obligar-me a escriure, ja que el dia a dia de la feina cada cop m’hi allunya més. Mirant enrera, veig que tampoc hi he escrit tant; més aviat m’he dedicat a reflexionar sobre coses que han despertat la meva curiositat periodística i que sovint no troben lloc en d’altres espais. També m’he obligat a fer de cronista d’aquells esdeveniments o actes que hi he assistit i que també passaven desapercebut als mitjans. Com es pot veure al núvol de tags, el FC Barcelona i el periodisme esportiu han estat els temes més recorrents. Passió i deformació professional.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada