18 de juny 2010

10 coses que m'han sorprès del desenllaç de l'ACB


Sense haver paït encara la desfeta del Regal Barça a la Lliga ACB, he intentat trobar, en els últims dies, elements racionals que expliquin un desenllaç que ha superat totes les previsions. M'ha costat. Segueixo una mica perplex i en estat de shock. És per això que en aquest post he intentat resumir les 10 coses que més m'han sorprès d'aquest desenllaç:
  1. Que un equip que només ha perdut tres partits a la fase regular (i 5 derrotes de 68 partits en total) sigui capaç de perdre'n tres més en només 5 dies i de manera consecutiva.
  2. Que després de 17 mesos sense perdre un partit al Palau, el Barça deixi escapar dos partits seguits a casa.
  3. Que l'aportació del joc interior del Regal Barça hagi reduït tant la seva aportació si comparem la lliga regular (amb 32.9 punts de mitjana) amb als tres partits de la final (23.26). Hi han tingut un protagonisme destacat dos jugadors com Lorbek (ha reduït la seva mitjana de 10 punts a 5) i Vázquez (de 7.4 a 2.3 en els últims tres partits).
  4. Que l'encert en els triples baixi del 39% de la lliga regular al 29% en la sèrie final.
  5. Que l'anotació del Regal Barça s'hagi vist tant minvada en aquests tres últims partits, amb una mitjana de 68.33 punts (comptant els 12 punts extres de la pròrroga), molt lluny dels 80.47 de mitjana de la lliga regular.
  6. Que el bàsquet decisiu de la victòria del Caja Laboral el faci un jugador, San Emeterio, que 10 mesos abans estava amb un peu i mig a Sevilla, fora de qualsevol planificació de Dusko Ivanovic, i que al final hagi estat l'home més utilitzat a l'ACB (31:05 minuts de mitjana).
  7. Que un equip pugui guanyar la lliga amb un jugador com a Milt Palacio de segon base i que Lior Eliyahu esperi 28 partits per fer la seva màxima anotació ACB (18 punts), en un partit contra el Barça.
  8. Que el Caja Laboral hagi guanyat totes les lligues ACB de la seva història amb el factor pista en contra i amb contundència (0-3).
  9. Que amb la derrota al Bruesa Arena, el Barça només hagi guanyat una lliga ACB de les últimes sis diputades (una menys que el Reial Madrid en el mateix període).
  10. Que una lliga que tothom deia, al principi de temporada (m'hi incloc), que seria una lluita entre el Barça i el Reial Madrid se l'acabi emportant el Caja Laboral.
No voldria que aquestes reflexions embrutessin una temporada quasi perfecta, on el nivell de bàsquet del Barça i la seva eficiència ha ratllat l'excel·lent. Tres partits no haurien d'enfosquir el que s'ha aconseguit en una temporada de 71 enfrontaments. Però ja ho deia Ciceró: "Recordo el que no voldria, i no puc oblidar el que voldria".


Share/Bookmark

3 comentaris:

  1. David,

    m'agradaria afegir alguns aspectes més :)

    -Eliyahu és un gran jugador i com a gran jugador apareix en les grans ocasions.

    -El factor Splitter. De la mateixa manera que en els 1/4 de l'Eurolliga no es va poder parar a Tomic. Tenint en compte que Splitter és, actualment, molt més jugador que el croat.

    -El factor físic. El Baskonia, per culpa/gràcies a les lesions s'ha vist obligat a rotar més els seus jugadors. M'agradaria veure una comparativa de minuts jugats entre els jugadors 'importants' de cada equip.

    Sergi

    ResponElimina
  2. També coincidim.
    Gràcies per participar-hi.
    David

    ResponElimina
  3. Particularment penso que la plantilla del barça era la millor deuropa, però sempre ha tingut, desde fa un certs anys, un component d'irregularitat molt alt, com demostren els números del joc interior, que també faig extensible a la resta dels nostres jugadors.

    Em vist uns Navarro y Ricky molt més fluixos del normal (com dic això es extensible a tota la plantilla, amb molt poques excepcions).

    penso que aquesta desfeta demostra que a la plantilla o a l'equip (incloent el tècnic doncs) hi hagut una relaxació mental. Com es possible que en riciky digui després de perdre el partit i amb 10 dies per preparar un partit, que no estan mentalitzats?

    salutaicons

    ResponElimina