La llarga jornada electoral –i laboral, amb 15 hores a l’esquena– va permetre algun petit descans momentani, que vaig aprofitar per immortalitzar el dia que s’escollia el 39è president de la història del FC Barcelona. Vaig començar amb unes quantes fotos de la festa del Camp Nou, que vaig publicar en el post anterior, algun vídeo i un àudio. Repassant tot el material que vaig recollir, he rescatat una mostra de cada format, que curiosament em permet fer un repàs simbòlic d’alguns dels reptes que Sandro Rosell haurà d’assumir de manera ineludible, ara que deixa de ser candidat per convertir-se en president.
Els mitjans de comunicació. Les campanyes electorals són èpoques d’una exhuberància mediàtica espectacular. Els periodistes gaudeixen d’un accés als protagonistes inaudit i gairebé ilimitat. Un accés interessat per tots dos costats, tot sigui dit: els periodistes poden tractar de tu a tu als protagonistes, i els candidats busquen incansablement altaveus per multiplicar el seu missatge. El panorama canvia radicalment amb la responsabilitat institucional que assumeix el president. Ho sap ell i ho saben els mitjans. Trobar l’equilibri entre la complicitat generada durant la campanya i la distància prudent que requereix el nou càrrec, no és fàcil.
El tracte amb els socis. Durant la campanya electoral, Sandro Rosell és qui més ha posat en valor la figura del soci. De fet, ell es presentava, en tots els elements de comunicació, com el soci 12.556. I no s’ha cansat d’explicar, amb més insistència que la resta dels candidats, que el seu programa s’havia elaborat després d’escoltar a molts socis (i durant molts mesos). No és d’estranyar, doncs, mostres d’afecte com les d’aquest vídeo, captat per casualitat la tarda del mateix diumenge. Amb l’arribada a la presidència, és fàcil que aquesta proximitat prengui distància.
El compromís. Per últim, podeu escoltar el discurs que va fer com a president electe, a la Sala París. Podríem dir que aquests cinc minuts de ‘speech’ és la garantia que tindran “tots els barcelonistes” amb el nou president. Com el document segellat que et donen quan et compres un rellotge bo. Va ser curt, però clar. “No us fallaré, no us fallaré”, va insistir Sandro Rosell. Els culés confien que el rellotge del nou president no s’aturi. Els compromisos són per acomplir-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada