El titular d’aquesta notícia és fruit d’un càlcul ràpid: 120 milions d’euros per poder emetre en obert 54 partits de futbol. Això és el que pagaran TVE i TV3 durant les temporades 2012/3, 2013/14 i 2014/15 per emetre cada dimarts un partit en obert de la Lliga de Campions. En resum 2.22 milions d’euros per cada partit.
Aquest dimarts s’ha sabut que les televisions públiques pagaran 40 milions d’euros per cadascuna de les temporades de l’acord; d’aquests diners TVE n’aportarà 35 i TV3 un total de 5. Això els permetrà emetre un partit en obert cada jornada de Champions (2 de la fase de classificació, 6 de la fase de grups, 4 de vuitens, 2 de quarts i 2 semifinals), sense oblidar la final de la Champions i la Supercopa d'Europa que tradicionalment es disputa a Mònaco l’agost. En total, 18 partits per exercici. A més, segons informava TV3 en una nota pública, “aquests drets també inclouen l'emissió dels programes resum de la resta de partits de les jornades de dimarts i dimecres, i un magazín setmanal amb tota la informació sobre la Champions, i garanteixen la més completa cobertura de la millor competició futbolística del món”.
És evident que el futbol garanteix audiència a cabassos, però sembla difícil que generi els diners suficients per cobrir aquest elevat nivell de despesa. Sobretot si tenim en compte que els partits de la Lliga de Campions van associats a uns espais publicitaris bloquejats pels patrocinadors específics de la UEFA, que ja cobra una gran quantitat de diners per aquest concepte. De retruc, aquests patrocinadors necessiten audiències massives (i, per tant, emissions en obert) per aconseguir un retorn a l’elevat preu que paguen. L’emissió per canals de pagament (Digital+ ha adquirit aquests drets a Espanya, per 90 milions per temporada, segons ha dit Jaume Roures) no és suficient, perquè no garanteix la suficient exposició pública.
Un cop dibuixat el model de negoci, la pregunta és clara: correspon a les televisions públiques participar d’aquesta subhasta? RTVE considera que sí, tal com va defensar en un comunicat, atès que “en el compliment de la seva obligació de servei públic ha d'emetre esdeveniments esportius d'interès general”. Amb el nivell d’endeutament que tenen els dos ens públics i en el context econòmic actual, crec que en aquest cas el veritable servei públic hauria de ser un altre ben diferent, malgrat el que opinen els meus followers de twitter en una enquesta que vaig fer.
L’argument que TV3 garanteix una retransmissió des d’un prisma més culé que, per exemple, Telecinco o Antena3 me’l crec, però no em sembla suficient per justificar la decisió. És obvi que m’estimo més una narració en català i en clau blaugrana que no pas d’altres, però aquesta militància crec que no s’ha de barrejar amb el servei públic. I menys a 2 milions d’euros per partit.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada