El mèrit de Xavi Pascual

Quan al febrer de 2008, Xavi Pascual agafava les regnes de l’equip de bàsquet del FC Barcelona, en substitució de Dusko Ivanovic, pocs podien pensar que dos anys després entraria en la història com el primer tècnic català que aconsegueix una Eurolliga. Amb només 37 anys, el tècnic de Gavà ja suma cinc títols de manera consecutiva: Lliga ACB 08/09, Supercopa 09/10, Lliga Catalana 09/10, Copa del Rei 09/10 i Eurolliga 09/10.

És just recordar que la decisió de donar-li la responsabilitat a Xavi Pascual va ser de Zoran Savic, aleshores secretari tècnic. Segurament era l’única solució que tenia el serbi, però Savic havia d’estar molt convençut per confiar en un tècnic desconegut com era Pascual quan el FC Barcelona s’estava jugant... la classificació per poder disputar l’Eurolliga 08/09. Era un objectiu de mínims que, per circumstàncies que ara no vénen al cas, s’havia convertit en el màxim objectiu de la temporada. Xavi Pascual el va aconseguir. I, potser per això, va aconseguir també la confiança de Joan Creus, que va donar-li continuïtat, en una decisió que ha estat clau per entendre els èxits actuals.

El treball conjunt de dos homes de bàsquet, que viuen intensament cada minut del dia pensant en aquest esport, ha donat els seus fruits. Creus ha sabut configurar una plantilla molt completa i Pascual ha sabut exprémer-li tot el suc. I això últim és també molt important, especialment quan disposes d’una plantilla molt àmplia. Pascual ha sabut atorgar un rol específic a cada jugador, fer-los partícips dels èxits col·lectius. Sense l’aval de la veterania –que sempre ajuda en aquests casos-, s’ha guanyat el respecte del vestidor amb empatia, coneixements tàctics i amb molta confiança en les seves possibilitats. 

Un exemple que em va sobtar: l’any passat, després de l’eliminació a la Final Four de Berlín, li van preguntar si esperava tornar a una Final a Quatre i Pascual va dir: “No espero tornar, espero guanyar-la (l’Eurolliga)”. Aquest diumenge ha complert la seva paraula. Fa uns mesos, en una entrevista a la Revista BARÇA, vaig tenir l’oportunitat de preguntar-li per aquell episodi i va donar-me aquesta explicació: 

“No pot ser d’una altra manera en un club com el Barça. Pots intentar que el teu equip visqui relativament còmode, traient la pressió als jugadors i traient l’etiqueta de favorit. Però crec que no és la línia correcta per a un club com el Barça. Hem de ser capdavanters en tot, en credibilitat amb nosaltres i amb la resta. Hem d’anar sempre de cara, acceptant el nostre rol i utilitzant els reptes més elevats com a punts de referència.”

Quatre mesos després, aquelles paraules semblen profètiques. El repte més elevat que tenia aleshores ja l'ha aconseguit. Ara, el nou repte pren forma de triplet, com en el 2003, que, com aquest, era també any electoral...

El mèrit de Xavi Pascual