Fa setmanes que hi anava al darrera, per fins avui no he pogut posar fil a l'agulla. De fet, ho volia fer des del dia que es va lliurar el VI Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalban a Ramon Besa. Les seves reflexions, tant en el moment de rebre el premi com en l'entrevista que va concedir a 'El Pais', mereixien una relectura pausada, que ara he pogut fer. A banda dels aspectes relacionats amb el FC Barcelona i la figura de Manuel Vázquez Montalban, en aquest cas el meu interès se centrava en les reflexions al voltant del periodisme, el periodista, els mitjans i l'empresa. M'he permès resumir les coses que m'han semblat més interessants:
La situació del periodisme esportiu
"A la premsa esportiva, el periodisme d'opinió s'ha menjat el veritable periodisme d'esports, el que explica una realitat; s'imposa la tesi o el hooliganisme al fet objectiu; avui no hi ha premsa esportiva sinó de club. El subjecte ja no és el partit sinó el Madrid o el Barça; no es parla del mundial de motos sinó de Jorge Lorenzo..."
La barreja d'informació i opinió
"És i ha estat sempre molt difícil ser imparcial en la informació esportiva; a mi em pesa ser del Barça, és clar. Potser la premsa esportiva mai no ha sabut crear les distàncies, però ara això ja és un escàndol. (...) La qüestió emocional als esports ha guanyat massa terreny al fet; només conec un diari esportiu que tingui editorial: als altres no els cal perquè ho barregen tot."
La formació del periodista
"En general, els periodistes esportius estem poc preparats. Quants tenim bones nocions d'economia, d'idiomes, d'educació física? La formació comença per llegir i per escriure molt... i també per esparracar molts papers: aquell soroll i aquella feinada enviada a can pistracs ensenyava molt..."
El periodista estrella
"A la premsa esportiva, el periodisme d'opinió s'ha menjat el veritable periodisme d'esports, el que explica una realitat; s'imposa la tesi o el hooliganisme al fet objectiu; avui no hi ha premsa esportiva sinó de club. El subjecte ja no és el partit sinó el Madrid o el Barça; no es parla del mundial de motos sinó de Jorge Lorenzo..."
La barreja d'informació i opinió
"És i ha estat sempre molt difícil ser imparcial en la informació esportiva; a mi em pesa ser del Barça, és clar. Potser la premsa esportiva mai no ha sabut crear les distàncies, però ara això ja és un escàndol. (...) La qüestió emocional als esports ha guanyat massa terreny al fet; només conec un diari esportiu que tingui editorial: als altres no els cal perquè ho barregen tot."
La formació del periodista
"En general, els periodistes esportius estem poc preparats. Quants tenim bones nocions d'economia, d'idiomes, d'educació física? La formació comença per llegir i per escriure molt... i també per esparracar molts papers: aquell soroll i aquella feinada enviada a can pistracs ensenyava molt..."
El periodista estrella
"Ara l'important no és la notícia sinó la teva fotografia i la firma. Avui, els becaris pregunten: "On va la meva peça?", i els redactors seniors , que per menys de 60 línies no s'hi posen... D'altra banda, abans començaves la teva carrera periodística una mica com la d'un esportista: feies la informació d'infantils, després la de juvenils, més tard passaves a cobrir la de l'Español i, si eres molt bo, arribaves a fer la del Barça."
"El periodista no pot ser mai més important que la notícia."
L'adaptació als canvis del sector
"D'entrada, internet vol una altra mena de crònica en el temps, obrir més la història del partit... El que és segur és que ens portarà als periodistes a ser només creadors de contingut i l'empresa decidirà on ho posa, i no estic segur que això sigui bo..."
Les redaccions, avui
"La redacció dels mitjans ha perdut pes, vida, presència, els equips directius i els editors s'han allunyat com mai i el periodista és molt més dòcil, quan el periodista sempre ha de ser rebel, un torracollons: a la família, a l'empresa i a la societat; un descregut i un rebel. I avui ja no és així."
"Avui es pot fer un diari sense sortir de la redacció, només escoltant la ràdio, mirant la televisió i aprofitant els avantatges de les noves tecnologies. Les redaccions estan plenes de gent, però buides de notícies."
"Ja no passa gent pel diari, si crides et prenen per boig, i només se senten les sintonies del mòbil."
Els periodistes i l'empresa
"Els periodistes són substituïts per relacions públiques i els amos ja no inverteixen en el paper, sinó en les promocions."
"No sé per quins setze ous en aquest país cada cop que t'augmenten el sou o et pugen la categoria t'allunyen una passa més del camp, de la notícia, de la feina. És més important tenir una bona llista de contactes que un bon currículum."
"Avui molts dels que manen estan més a prop dels consells d'administració que dels de redacció"
"El periodisme hauria de ser el que vulguem els periodistes i no les empreses periodístiques."
Espero que les frases que he destacat no hagin quedat fora de context i s'entenguin correctament. Per evitar els malentesos, us deixo aquí els links al discurs complet de Ramon Besa i a l'entrevista que va publicar Carles Geli a 'El Pais', que han estat les fonts d'aquest recull. Una d'aquestes frases no he sabut on ubicar-la, però no per això voldria acabar l'article sense citar-la. És un consell que Joaquim Maria Puyal va fer-li a Ramon Besa fa temps. I diu així: "No vulguis ser més ni menys que el que vulguis que representi la teva firma".
"El periodista no pot ser mai més important que la notícia."
L'adaptació als canvis del sector
"D'entrada, internet vol una altra mena de crònica en el temps, obrir més la història del partit... El que és segur és que ens portarà als periodistes a ser només creadors de contingut i l'empresa decidirà on ho posa, i no estic segur que això sigui bo..."
Les redaccions, avui
"La redacció dels mitjans ha perdut pes, vida, presència, els equips directius i els editors s'han allunyat com mai i el periodista és molt més dòcil, quan el periodista sempre ha de ser rebel, un torracollons: a la família, a l'empresa i a la societat; un descregut i un rebel. I avui ja no és així."
"Avui es pot fer un diari sense sortir de la redacció, només escoltant la ràdio, mirant la televisió i aprofitant els avantatges de les noves tecnologies. Les redaccions estan plenes de gent, però buides de notícies."
"Ja no passa gent pel diari, si crides et prenen per boig, i només se senten les sintonies del mòbil."
Els periodistes i l'empresa
"Els periodistes són substituïts per relacions públiques i els amos ja no inverteixen en el paper, sinó en les promocions."
"No sé per quins setze ous en aquest país cada cop que t'augmenten el sou o et pugen la categoria t'allunyen una passa més del camp, de la notícia, de la feina. És més important tenir una bona llista de contactes que un bon currículum."
"Avui molts dels que manen estan més a prop dels consells d'administració que dels de redacció"
"El periodisme hauria de ser el que vulguem els periodistes i no les empreses periodístiques."
Espero que les frases que he destacat no hagin quedat fora de context i s'entenguin correctament. Per evitar els malentesos, us deixo aquí els links al discurs complet de Ramon Besa i a l'entrevista que va publicar Carles Geli a 'El Pais', que han estat les fonts d'aquest recull. Una d'aquestes frases no he sabut on ubicar-la, però no per això voldria acabar l'article sense citar-la. És un consell que Joaquim Maria Puyal va fer-li a Ramon Besa fa temps. I diu així: "No vulguis ser més ni menys que el que vulguis que representi la teva firma".
Entrades
